100!

Aquesta és l’entrada número 100 del bloc. És una xifra que se sol celebrar, que es considera emblemàtica i que, en aquest cas, a mi em fa una il•lusió especial. Quan a l’octubre del 2009 vaig començar el bloc no tenia ni idea de si duraria poc o molt; no tenia ni idea de si faria moltes o poques entrades... De fet, ni tan sols sabia ben bé de què hi parlaria. Però sense donar-me’n compte he arribat fins a la que fa 100 i n’estic content.

Els que heu anat seguint el bloc ara ja sabeu què hi podeu esperar. Hi ha una mica de tot i no gaire de res: entrades sobre llibres, sobre música, sobre cinema, algun conte, algun poema... Però al cap i a la fi, d’una manera o d’una altra, totes les entrades parlen de mi: del que penso, del que sento, de les meus gustos, de les meves dèries... Que llegeixi un llibre, m’agradi i el destaqui en el bloc parla de mi: de la literatura que m’agrada, dels sentiments o emocions que em susciten aquelles pàgines... És aquell llibre el que em commou i no un altre. I això diu de mi. Que escolti una cançó, un grup, i que tingui ganes de fer-vos-la arribar, parla de mi: de les meves preferències a l’hora d’escoltar música, de les lletres que en aquell moment em diuen alguna cosa. I això diu de mi. Que en un moment de massa atreviment redacti un conte i tingui la gosadia de penjar-lo en el bloc, parla de mi encara que sigui de des de la ficció que permet la literatura.

Ja ho dic en el perfil: totes les entrades són retalls de pensaments que en algun moment, pel que sigui, m’han passat pel cap.

Dec ser vanitós, però totes les entrades m’agraden i m’agrada, de tant en tant, rellegir-ne alguna. No em correspon a mi destacar-ne cap.

I no gaire res més. Una altra vegada, agrair a totes les persones la paciència que heu tingut quan, en algun moment o altre, heu llegit alguna entrada del bloc.