dimarts, 7 de juny de 2011

Una de cada

Un dels millors treballs de Pep Sala és Nascuts en la boira. És un Cd ple de bones cançons.

Avui en vull destacar dues que poden ser la cara i la creu de la mateixa moneda: la de l’amor.

Una és, per mi, una de les millors cançons de totes les que ha composat Pep Sala. Es diu Si no fos per tu. És preciosa. Si hi ha una lletra de cançó en català que retrati bé què és això de l’amor, és, sens dubte, aquesta. Evidentment també es pot llegir com una gran cançó sobre l’amistat. Tant és: la cançó val molt la pena tant si la imaginem d’amor com d’amistat. Tots els versos són fantàstics i escoltar-la amb el volum ben alt fa posar la pell de gallina. Magnífica cançó!
                                                                     
   Tu em fas brillar els ulls,
   te'n duus la foscor,
   em treus el neguit
   del pitjor malson,
   calmes les tempestes,
   i atures el vent
   de mitja tarda.
  
   Digue'm tu que coneixes
   els secrets de l'ànima
   cap on haig d'anar,
   tu sempre m'escoltes
   quan em fa falta,
   porta'm les espurnes
                                                                                   que els teus ulls llencen
                                                                                   quan em veus arribar,
                                                                                   les agafaré,
                                                                                   te les guardaré
                                                                                   al teu costat.

                                                                                  Si no fos per tu
                                                                                  hauria patit el fred 
                                                                                  de l'hivern
                                                                                  i l'absència al meu llit,
                                                                                  i la pell amarada
                                                                                  de tanta humitat,
                                                                                  els dies de pluja.

                                                                                  Els temps van ser durs
                                                                                  i els dies tan llargs,
                                                                                  i el camí escollit
                                                                                  no sempre encertat,
                                                                                  vam passar per l'ombra,
                                                                                  avançant a peu.

L’altra, Amor rovellat, és una cançó que explica allò que passa quan l’amor s’ha acabat, allò que en queda d’una història que, just fins uns moments abans, havia estat fantàstica. També en aquesta cançó tant la lletra com la música valen molt la pena.

Recullo les llàgrimes
que van caure ahir,
les teves paraules
dites per mentir,
en la nit més fosca
del dia més clar,
potser el nostre amor
s'està rovellant.

Recullo les cendres
que van cremar ahir,
veig com et pentines
abans de sortir,
el fum m'ensenya
cap a on bufa el vent,
sento que es trenca
el fil que ens uneix.

La teva mirada
abans de marxar,
em diu que l'amor
se'ns ha rovellat.

Recullo la cera
que es va apagar ahir,
veig les teves coses
al costat del llit,
s'obren les ferides
que el temps curarà,
en coses petites
et vull recordar.


La teva mirada
abans de marxar,
és l'últim adéu
que és el més amarg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada