De pèls i de peus

Quan algú es complica en excés, sobretot a l’hora de defensar una opinió o a l’hora de cercar raons per argumentar alguna cosa, se sol fer servir l’expressió “no busquis TRES PEUS al gat” o bé “no busquis CINC PEUS al gat”.

L’expressió “buscar tres peus al gat” no m’havia fet mai el pes ja que és evident que podem buscar tres peus al gat i trobar-los-hi. En té quatre! Per tant, a mi sempre m’havia convençut més l’altra: “buscar cinc peus al gat”.

L’altre dia, en el llibre de Sílvia Alcàntara, La casa cantonera, vaig llegir l’expressió “buscar tres PÈLS al gat”. Em va cridar l’atenció perquè no l’havia sentida mai abans. La vaig trobar més lògica, tot i que tampoc no vaig entendre bé què volia dir amb això de buscar tres pèls al gat.

He buscat quina és l’expressió “correcta” (tot i que parlar de “correcta” en expressions que formen part del llenguatge oral i popular no em sembla un adjectiu prou ben aplicat, per això l’escric entre cometes). He trobat que a les comarques de Girona sempre s’havia dit “buscar tres pèls al gat”. I hi ha una explicació molt interessant sobre aquesta qüestió que fa referència al color del pèl dels gats mascles i femelles. Es veu que els gats mascles només poden tenir dos colors de pèl; per això es diu (o es deia) “no busquis tres pèls al gat”. Si un gat és de tres colors, segur que és femella. En aquesta pàgina també diu una hipòtesi de per què es devia passar de “pèls” a “peus”. És una raó fonètica que sembla força consistent i plausible.

Us deixo l’enllaç a aquesta pàgina. És interessant i, a més, va bé per ser una mica més “cultes”. És “cultura popular”, però que no s’hauria de perdre mai per fer, així, de la nostra llengua una llengua més genuïna, més “autèntica”.

http://boncatala.com/index14/01peusalgat.htm