dimecres, 7 de desembre de 2011

a C. D. M.

Avui sí. Avui... Finalment!


Ara que m’has donat la mà
I note el fred dels nervis entre els teus dits
Perdona’m si no puc parlar
Però és que el cor em roba l’aire del pit
Ara que m’has donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert.

Ara que t’he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M’agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà
Ara que t’he donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que ens hem donat la mà
Hem construït sobre un llenguatge proscrit
Les mil paraules que faran
De la remor de moltes veus un sol crit
Ara que ens hem donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert
.
No digues res
Només acosta’t i dóna’m mà

6 comentaris:

  1. No me la deixis, agafa'm-la ben fort....
    C.D.M

    ResponElimina
  2. Es tant macala la lletra d'aquesta cançó...

    ResponElimina
  3. No digues res
    Només acosta’t i dóna’m mà.

    [Sempre escrius els comentaris a la mateixa hora? (9:04 i 9:05)jajajaja]

    ResponElimina
  4. Que maco..... (son les 9:06) jejeje

    ResponElimina
  5. Gràcies! jejeje

    A les 9:06!!! Molt bona aquesta!!!! jajajaja

    ResponElimina