dimarts, 13 de desembre de 2011

A la cafeteria

[Ja vaig dir que en el conte “El petó”, K, el personatge dels meus contes, moria per sempre. Avui publico en el bloc el primer conte protagonitzat pel nou personatge; es diu PM. El primer conte que protagonitza es diu “A la cafeteria”. Dono la benvinguda a aquest NOU personatge]


Tot i que la cafeteria no era gaire gran i hi havia força gent, van trobar un racó en el qual podrien parlar apartats del tragí dels cambrers i del neguit de clients impacients.

Devien parlar de tot i de res. De molt i de poc.

Devien fer estones de silenci. D’un silenci potser incòmode, potser màgic.

Devien mirar-se els ulls i devien desviar la mirada per tal que es perdés en un punt qualsevol del bar.

Potser fins i tot van mirar una estona d’un partit de futbol de resultat intranscendent.

PM no recorda gaire res d’aquell vespre. Però sap que quan la boca del metro se’l va empassar, somreia i els ulls li brillaven.

En un dels passadissos del metro va sentir un músic que interpretava una bella cançó:


 

De vez en cuando la vida
nos besa en la boca
y a colores se despliega
como un atlas,
nos pasea por las calles
en volandas,
y nos sentimos en buenas manos;
se hace de nuestra medida,
toma nuestro paso
y saca un conejo de la vieja chistera
y uno es feliz como un niño
cuando sale de la escuela.

De vez en cuando la vida
toma conmigo café
y está tan bonita que
da gusto verla.
Se suelta el pelo y me invita
a salir con ella a escena.

De vez en cuando la vida
se nos brinda en cueros
y nos regala un sueño
tan escurridizo
que hay que andarlo de puntillas
por no romper el hechizo.

De vez en cuando la vida
afina con el pincel:
se nos eriza la piel
y faltan palabras
para nombrar lo que ofrece
a los que saben usarla.

De vez en cuando la vida
nos gasta una broma
y nos despertamos
sin saber qué pasa,
chupando un palo sentados
sobre una calabaza.

2 comentaris:

  1. segur va ser un silenci màgic! ... però això els ulls li brillaven ;)

    ResponElimina
  2. Aquesta nit m'he trobat a PM i hem parlat d'aquest dia.
    M'ha dit que va ser una estona màgica. Tot va ser màgic: allò que van dir, allò que van callar, allò que van veure, allò que no van gosar mirar... I, sobretot, allò que de tot plegat en va sorgir.

    ResponElimina