Ai, Sepharad!

Ai Sepharad!!! Com pots ser tan desagraït? Com pots ser tan mesquí i vulgar? Com pots guardar en les teves entranyes tant d’odi i de còlera? Com pots arribar a ser tan ridícul?

LAPAO? En dieu LAPAO? De veritat? Quan t’adonaràs Sepharad que hi ha  intents de fer mal que fins i tot acaben fent riure? Penses que canviant el nom d’una llengua faràs mal a aquesta llengua i als seus parlants? 

Fins on t’arriba la capacitat de no deixar de soprendre’ns, Sepharad?

Què farem sense tu quan ens haguem independitzat? Qui ens farà riure? I a tu, qui et mantindrà?

Amb mesures així la TEVA independència de Catalunya cada vegada és més a prop. Gràcies Sepharad. Nosaltres sols no ho aconseguiríem. Gràcies i llarga vida al LAPAO!!!

Perquè avui el Parlamento Aragonés ha aprovat una llei de llengües que canvia el nom al català.

Perquè avui a 1r d’ESO m’ha tocat CaUSalment treballar el tema del domini lingüístic del català.

Perquè avui a 4t d’ESO m’ha tocat CaUSalment treballar Salvador Espriu i he triat aquest poema per fer-ho.

I perquè aquest any és l’Any Espriu.

Per tot això,  aquesta entrada i aquest poema en LAPAO de Salvador Espriu. Un poema ple de sensatesa que convida Sepharad a establir ponts de diàleg i a mirar de comprendre. Ai, Sepharad...!!

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

 [Sepharad és el nom en llengua hebrea que és dóna a Espanya]