Micromicrorelats: Serrera

[Ara que estan de moda els microrelats, jo escric micromicrorelats ;)]

U: Caminar vs Menjar.

Abans buscaven un cim i si hi havia un restaurant a prop aprofitaven per menjar una mica. Ara busquen un restaurant i si hi ha un cim a prop aprofiten per caminar una mica.

Dos: A l’hotel.

-  Sabeu si hi ha gaire neu al Serrera?
- Ui, sí!!! Molta!! Fins i tot la pista està tallada. Haureu de deixar el cotxe molt lluny. No hi ha aneu pas.

- Ho provarem...

-  Patxi... ¡¿Qué quieren ir al Serrera?!

- La semana pasada fue una pareja y les pilló un alud. Él murió. Ella vive, pero está muy jodida.

- Bé... ho provarem.

- Voleu deixar-nos un telèfon de contacte d’algun familiar per si de cas?

Tres: Que valents!
Una parella jove que puja amb els esquís, atrapa quatre excursionistes que intenten caminar amb la neu fins als genolls.

- Sí que sou valents. Sense raquetes, sense grampons... A les dotze del migdia,  quan comenci a desglaçar, la neu us arribarà a la cintura.

- Anem fins aquí al Sarrera.
-Al Sarrera? No és pas aquest... És aquella punta que es veu allà a l’aaaaaltra banda...

- Bé... de fat ara ja... volíem baixar!

- Sí, sí , ja tiràvem avall...

Al cap d'una estona, quatre excursionistes, baixant d'una muntanya: 

- Ha dit valents, per no dir...

- Calla, calla...

Silenci.