dissabte, 4 de maig de 2013

Micromicrorelats: Serrera


[Ara que estan de moda els microrelats, jo escric micromicrorelats ;)]

U: Caminar vs Menjar.
Abans buscaven un cim i si hi havia un restaurant a prop aprofitaven per menjar una mica. Ara busquen un restaurant i si hi ha un cim a prop aprofiten per caminar una mica.

Dos: A l’hotel.
-  Sabeu si hi ha gaire neu al Serrera?
- Ui, sí!!! Molta!! Fins i tot la pista està tallada. Haureu de deixar el cotxe molt lluny. No hi ha aneu pas.
- Ho provarem...
-  Patxi... ¡¿Qué quieren ir al Serrera?!
- La semana pasada fue una pareja y les pilló un alud. Él murió. Ella vive, pero está muy jodida.
- Bé... ho provarem.
- Voleu deixar-nos un telèfon de contacte d’algun familiar per si de cas?

Tres: Que valents!
Una parella jove que puja amb els esquís, 
atrapa quatre excursionistes que intenten caminar amb la neu fins als genolls.

- Sí que sou valents. Sense raquetes, sense grampons... A les dotze del migdia,  quan comenci a desglaçar, la neu us arribarà a la cintura.
- Anem fins aquí al Sarrera.
-Al Sarrera? No és pas aquest... És aquella punta que es veu allà a l’aaaaaltra banda...
- Bé... de fat ara ja... volíem baixar!
- Sí, sí , ja tiràvem avall...
Al cap d'una estona, quatre excursionistes, baixant d'una muntanya: 
- Ha dit valents, per no dir...
- Calla, calla...

Silenci.

11 comentaris:

  1. Vaja colla aquests que vas a caminar!!

    ResponElimina
  2. Ep, anònim!!! Jo anar a caminar??? Jo només INVENTO històries! ;)

    ResponElimina
  3. Quim, boníssim!!! La millor frase: anem fins aquí al Sarrera... com si estés a dues passes! Això sí, convençuts i valents, diguin el que diguin!
    Esther

    ResponElimina
  4. Gràcies Mila! Gràcies Esther!

    ResponElimina
  5. he, he, he... m'han fet somriure els teves històries!!!

    ResponElimina
  6. Lo bueno si breve dos veces bueno! :)
    Divertit micromicro! ( em sap greu no ser quina deu ser la traducció o equivalent al català )

    ResponElimina
  7. Poder arrencar un somriure a algú és molt gratificant. Gràcies Carme.

    ResponElimina
  8. Com ho podríem traduir Anònim?
    "Allò que és bo, si és breu és dues vegades bo"
    Que forçada queda la traducció! (hahahaha)

    ResponElimina
  9. Ei Quim, molt bones i divertides aquestes històries!!
    Tens una capacitat per inventar i imaginar situacions... que ni que les hagessis viscut...
    M'han fet passar una bona estona...
    Gràcies!!

    Jordi Arumí

    ResponElimina
  10. Sí, sí, Jordi... evidentment, totalment inventades aquestes històries! Qualsevol semblança amb la realitat... pura coincidència.

    ResponElimina