No puc deixar d'escoltar-la_03

Ja era fort és una de les cançons de Manel que més m'agraden: per la melodia, que enganxa; per la lletra que és força "enigmàtica", però que té versos que em ressonen, per no sé què més... Però aquests dies m'ha atrapat i l'escolto una vegada i una altra.

Llavors ja era fort i no perdia mai la calma

I em divertia tot i havia après a saludar-te

Content i exhibint la més radiant de les rialles,

Tocant-te com els forts: els éssers als que és impossible ferir.

No ploris nen que no sabré què dir,

No ploris nen que ets més bonic quan rius.

Llavors ja era fort i dominava les paraules

I construïa móns perfectes on no m'importava

Ni amb qui has dormit avui ni què faràs demà a la tarda,

Ni penso algunes nits...

Que ets massa semblant a qui busco per mi.

Qui gosarà sentir que el protegeix

La conca d'unes mans mortes de fred?

I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava.

Els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n.

No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel.

Llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir...

O és que vostè no està d'acord amb mi?

Qui vol un conte trist per anar a dormir?

I construïa móns perfectes