dimecres, 1 de maig del 2013

Brúixoles que busquen somriures perduts


Ara mateix he acabat Brúixoles que busquen somriures perduts i tinc ganes de fer-ne una entrada, però no sé gaire què dir-ne. Millor dit, no en vull dir gaire res. Ja sabeu que la meva intenció no és fer ressenyes sinó que em conformo que escrivint allò que escric dels llibres hi hagi algú que vulgui llegir-lo.

Massa sovint confonem sensibilitat amb carrincloneria. Sobretot els homes. Alguns. La majoria. Quina llàstima! I l’Albert Espinosa és un home sensible, que no carrincló. I a mi m’agrada que sigui així. Potser qui escriu aquesta entrada s’hi sent reflectit. I qui escriu aquesta entrada reivindica el dret dels homes a ser sensibles i, sobretot, sobretot, a mostrar-ho sense por, sense tabús, sense tòpics que diuen que els homes...

Em sembla que mai havia escrit una entrada sobre un llibre sense parlar gairebé gens del llibre. Però, avui, ara, que l’acabo d’acabar (i no diré allò de “valgui la redundància”) m’ha sortit així. És una entrada escrita a raig!!!


En tot cas, que no hi falti l’imperatiu amb valor de suggerència: Llegiu-lo!

“El dolor uneix molt. Després d’un temps en aquest món, diria que és el que més uneix.”

“I els mons personals solen ser tan personals que necessites que l’exterior no els esquitxi.”

“En aquest món hi ha gent especialista a destrossar somnis.”

“Sempre he cregut que els indicis dels malentesos comencen amb un fet inesperat, una emoció que no se sap ubicar...”

"De vegades a la vida les peces només es col·loquen quan estem preparats per entendre-les."


[Hi ha més frases que ressonen quan les has llegides, però millor que les descobriu vosaltres; cadascú les seves]

16 comentaris:

  1. És un dels que m'han regalat per Sant Jordi, encara no l'he començat. N'he llegit un parell de l'Albert Espinosa i estic d'acord amb tu. Sensibilitat. Està bé, en un home i en una dona, només faltaria...

    Ja t'ho diré quan l'hagi llegit.

    ResponElimina
  2. Però els homes reneguen massa vegades de la sensibilitat; per això la reivindico!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que ho deies per això, Quim, però jo opino que cada dia reneguem més, tots plegats de la sensibilitat i dels sentiments... i tenim menys ganes d'entendre'ls i d'explicar-los i això a mi em sap molt de greu.

      Elimina
    2. Ah! i un cop llegit confirmo que està molt bé!!! També m'ha agradat.

      Elimina
    3. Potser tenim menys ganes de parlar de sentiments perquè hi ha poca gent disposada a escoltar segons què?

      Elimina
  3. no sé perquè les persones haurien d'amagar la seva bellesa, siguin homes o dones, allò que portem a dins és el que ens fa autèntics

    ResponElimina
  4. Ostres Quim ja me'l passaràs! ara estic a mig d'un llibre q m'ha deixat un amic! salutacions!

    ResponElimina
  5. Anònim, totalment d'acord, en l'interior hi ha allò que ens fa autèntics. Que a vegades ho amaguem deu ser perquè mostrar-nos ens fa sentir més vulnerables.

    ResponElimina
  6. Anònim, quan em diguis te'l deixo; però primer potser que li tornis l'altre al teu amic ;)

    ResponElimina
  7. La vida te enfrenta a situaciones tan parecidas que tus respuestas acaban siendo cada vez menos pasionales... (el tenia amb castellà jo...).

    ResponElimina
  8. M'ha agradat el teu escrit!! No he llegit el llibre però si n'he parlat

    http://cosesmevesmarta.wordpress.com/2013/04/10/novetats-sant-jordi/

    He obert el teu bloc mirant coses del llibre que tinc entre mans, "Dimarts amb Morrie".

    T'aniré llegint :-)

    ResponElimina
  9. Marta, gràcies pel teu comentari. Celebro que l'entrada t'hagi agradat. "Dimarts amb Morrie" també és un llibre que em va agradar. També he fet una ullada al teu bloc. Ens continuem llegint!

    ResponElimina
  10. A mi no m'ha agaradat gens... ho trobo una presa de pèl

    ResponElimina
  11. Aquesta és la grandesa de la literatura, anònim! Allò que agrada a alguns, desagrada del tot a altres. Fantàstic, oi?

    ResponElimina
  12. Algú em pot explicar per què cada dos frases hi ha punts suspensius? No fa això que t'omplis de malenconia abans de poder jutjar si el que t'està dient t'emociona o no? No fa això que aquest llibre sigui infumable?

    ResponElimina
  13. Joan, jo també troba excessiu l'ús dels punts suspensius; ara bé, això no me'l fa infumable ni molt menys.

    ResponElimina