José Saramago

No sé  si us  agrada  Saramago. Jo n'he llegit un  parell de  llibres i un –La  caverna– em  va  agradar;  l'altre  –Assaig sobre la ceguesa–, no.

Fa uns dies en el suplement del dissabte Babelia de El país hi havia una entrevista-reportatge a l'escriptor molt interessant arran de la publicació del seu darrer llibre Caín en el qual es veu que revisa la història del personatge bíblic i la seva relació amb Déu. Fa bona pinta el llibre, tinc ganes de llegir-lo. Però en tot cas, avui us volia parlar d'un parell de frases que diu en l'entrevista. L'una és la que el redactor va triar com a  tittular: "La muerte es la inventora de Dios". En el text, la frase la completa aquesta altra: "Si fuéramos inmortales no tendríamos ningún motivo para inventar un Dios". No us sembla que té força raó?. I l'altre  fragment de l'entrevista que volia destacar és una idea a la qual m'hi avinc del tot: "Ateo es sólo una palabra. En el fondo, estoy empapado de valores cristianos, y es verdad que algunos de estos valores coinciden con valores de humanismo. Los acepto". Es pot no ser creient en cap religió i, en canvi, aprofitar, per anar pel món, els valors propossats pel cristianisme: són profundament humans.

Aquest enllaç us portarà a l'entrevista-reportatge. És interessant, de veritat!
Entrevista-reportatge Saramago

Tears in heaven

Hi ha cançons que estan dotades d'una personalitat tan extraordinària que em fan posar la pell de gallina cada vegada que les escolto. Una de les que ocupa un lloc més alt en aquesta llista és "Tears in heaven" d'Eric Clapton.

Em sembla que encara que no sabés ni la història de la cançó ni el que diu, em commouria igualment; però saber que Eric Clapton la va fer per recordar el seu fill de quatre anys mort per una caiguda accidental d'un gratacels fa que aquesta peça tingui una dimensió que la fa especial. A més, està publicada en el que per mi és el millor disc del guitarrita anglès: Unplugged, publicat el 1992. En el CD, a més de Tears in heaven, hi ha altres cançons magníficament interpretades com Nobody knows you when you're down & out, Layla o Sant Francisco bay blues.

Un tros de la lletra de Tears in heaven diu, més o menys, això:

Sabries el meu nom
si et veiés aquí al cel?
Seria el mateix
si et veiés aquí al cel?
Haig de ser fort i seguir el meu camí
perquè sé que no pertanyo al cel.

M'agafaries de la mà
si et veiés en el cel?
M'ajudaries a aixecar-me
si et veiés en el cel?
Trobaré el meu camí de dia i de nit
perquè sé que no em puc quedar aquí en el cel.

Aquest enllaç us portarà a una versió fantàstica que hi ha penjada al youtube i que va fer en un concert a Nova York el 1999. Les veus femenines, un complement fantàstic per aquesta balada. Entreu-hi, ja ho veureu: pell de gallina!

Abans he dit "Cançons que estan dotades d'una personalitat..." Ai... vaig bé? Tenen personalitat les cançons?

Viure per res o morir per alguna cosa

Fa uns quants dies em van enviar aquest text. Em va agradar molt i per això el vull compartir amb tots els qui llegiu el blog.

Sol passar que textos o cançons que en un moment donat no ens diuen res o no ens fan "ni fred ni calor", en altres èpoques ens els fem nostres com si allò ho haguésim escrit o composat nosaltres mateixos. Almenys a mi em passa. Quan vaig rebre aquest text em vaig emocionar perquè em van venir al cap moments que he viscut i que estava vivint. Llegir el text em va ajudar a veure que les coses que ens passen o que vivim no són cap exclussiva. En el fons, els éssers humans ens assemblem tant!

Qui me'l va enviar no sabia que l'encertava tant! I això m'ha fet pensar en el que dic en la presentació: compartir els pensaments ens pot fer més savis, més rics.

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...

He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.

 He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.

He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya....
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

Salutació

Hola a tothom!

Primer de tot, et vull agrair que hagis esgarrapat una mica del teu temps per arribar fins aquí i tenir la paciència de llegir-me.

He creat aquest blog per poder penjar-hi pensaments, comentaris sobre diversos interessos i dèries que tinc.

En el blog hi vull parlar de música, de literatura... però en cap cas per fer-ne de crític sinó només per comentar i explicar llibres que m'agraden, cançons que em sacsegen el cor... O tan sols pensaments que en algun moment em vingun el cap i tingui ganes d'escriure'ls per aclarir-los i, alhora, compartir-los. Penso que, a vegades, explicitar allò que pensem, sentim... ens ajuda a ordenar les idees i a entendre el que ens passa pel cap.

M'agradaria, és clar, que els qui em llegiu hi digueu la vostra, si us ve de gust. Si el que us ve al cap quan em llegiu, ho compartiu amb mi em fareu més savi.

Fins ara!