diumenge, 30 de juny del 2013

Micromicrorelats: Silencis

U: A la feina
Quan va entrar a sala on se solia reunir el Consell Assessor (què diantres devia voler dir “Consell Assessor”?) es va trobar tres taules que formaven una gran U. Al voltant, gent asseguda. Homes i dones seriosos que amb la mirada amenaçaven qualsevol gest de cordialitat, qualsevol somriure.  

Es va asseure a l’única cadira que quedava lliure i va mal dissimular un badall abans de sentir el President que demanava silenci. No li va costar gens aconseguir un silenci sepulcral i va poder començar el seu discurs. Un discurs ple de paraules buides. Plenitud  i buidor compartint el mateix espai: una atmosfera carregada de fingiment.

Quan es va obrir el torn de rèpliques, ell, un cop més, va preferir tornar a callar.


Dos: En aquell racó
Va acudir puntual a la cita en aquell racó de la ciutat oblidat de tothom. No li agradava fer tard i aquesta vegada, a més, tenia certa impaciència per saber què hi anava a fer.

De seguida es va recordar del que hi feia sempre: escoltar i... callar. Aquell cop també ho va fer. Hi ha gent a qui els agrada que el seu interlocutor calli. Així es pensen que tenen raó.


Tres: A l’hora d’esmorzar
Prenien llet de civada tenyida amb unes gotes de cafè endolcit amb sucre morè i uns cereals per esmorzar. No feia ni deu minuts que s’havien llevat i ja estava xerrant pel descosits. Se’n va adonar i va callar de cop. Ella va somriure, se’l va mirar i li va tornar a dir que no es creia que no li agradés parlar.

dimarts, 25 de juny del 2013

Thought of you


Em despertaria amb els primers acords
i em mouria al ritme de la balada
fins que apareguessis d’un aparent no-res;
d’un impossible no-enlloc.
M’aixecaria una i altra vegada.
Embriagat  per la teva dansa 
voldria agafar-te per fer-te ballar al compàs de la música
encara que t’esvaïssis com el fum.
Procuraria  retenir-te encara que fossis
com aigua que s’escola entre els dits.
Voldríem anar compassats 
-coreografia gairebé impossible-.
Alleugeriria el pes d’allò que ja és passat
perquè el son fos més lleuger.
Ressorgiries com l’au fènix i tornaries a alçar el vol.

I finalment,
voldries retenir-me, però potser fóra tard.


Quan tu despertis amb els primers acords,
siguis fum, aigua o ocell, crida’m, que encara et sentiré.


dimarts, 18 de juny del 2013

Una imatge x una frase 04


"Crec en mi i en el meu pas"
(Joan Masdéu)

dimarts, 11 de juny del 2013

Aquell estel...

"No estàs pas sol.
Encara que d'entre un miler d'estels només te'n miri un de sol,
creu en el significat de l'estel,
creu en la brillantor de la seva mirada"

[Segons Mari Jungstedt a Ningú no ho sabia, aquests versos són de Carl Jonas Love Almqvist, un dels escriptors suecs més rellevants del segle XIX]


Trobar en el coratge tendresa
i en la humilitat fermesa.
Neixen els astres"
                          
                                              (Astres - Lluís Llach)

divendres, 7 de juny del 2013

Sentits

OÏDA:
- El so del hang.
- Les síl·labes dels mantres.

TACTE
- El d’una mare acariciant el seu fill endormiscat.
- El d’unes abraçades que arriben al cor.

GUST:
- A serenor.
- A harmonia.

OLFACTE:
 L’olor que fa la bona gent.
- L’olor de l’atmosfera carregada d’energia positiva.

VISTA:
 Només allò que es veu amb els ulls tancats.
- Una ullada a l’interior d’un mateix.


[Aquesta entrada està dedicada a les mares que avui heu portat els vostres fills i filles a una experiència única i irrepetible, perquè amb gent com vosaltres un altre món és possible]


 Sita raaaaam

dissabte, 1 de juny del 2013

Una imatge x una frase 03


"Pels camins costeruts
s'aprèn el goig de viure
ben lluny de tant neguit
que glaça els somnis i el cor"
(Lluís Llach)