El disc de la Marató - 2013

Una entrada que ja no pot faltar en aquest bloc. Una entrada que parla de les cançons que més m’han agradat del CD de la Marató d’aquest any.

Coral·lí - La primera cançó de la qual vull parlar és Coral·lí,  una cançó d’Adrià Puntí. Probablement sigui la millor cançó d’aquest compositor i cantant que té aquella meitat de boig i de geni que tenen tots els genis i alguns bojos. És una cançó d’amor maquíssima. A l’hora de compondre-la, Adrià Puntí hi va abocar tota la seva tendresa i la lletra desprèn una certa innocència que jo trobo que s’adiu molt a l’hora de parlar d’amor i enyor. Per si de cas amb tot això no n’hi hagués prou, resulta que la cançó la interpreten els Blaumut! I com que són molt bons, se’n surten fantàsticament bé i en fan una versió maquíssima.

“...un somni rosa, no hi cap el gris...”

Ningú més que tu - Pablo Alborán es versiona a si mateix i canta en català una de les seves cançons. La lletra té aquell sucre que embafa, però que té un públic assegurat. Tanmateix la veu val la pena i el malagueny aconsegueix que en català la seva cançó també arribi.

“Regala’m un somriure

Ensenya’m a somiar”

  Vida - Vida és la joia que amaga aquest CD. Una autèntica meravella! Llach va fer el 1979 un cant preciós a la vida, a les ganes de viure. Mot a mot, vers a vers, la lletra ens convida a la vida i a l’acceptació de la mort des de la serenitat del qui sap que no hi ha cap altre final possible. I la versió d’aquest CD és de pell de gallina. L’Estrella Morente posa la seva veu i el seu estil de “cantaora" de flamenc per fer una enorme versió en català. Amb una cirereta al capdamunt del pastís: la veu d’en Llach.

“M’han dit les veus assenyades

que és inútil el cansar-me;

però a mi un somni mai no em cansa”

Pots somiar una mica en mi - M’agrada la versió que l’Anna Roig i l’ombre de ton chien fan de la coneguda cançó Dream a little dream of me. És una peça que ha estat molt versionada i, per tant, no és fàcil fer-ne una  versió gaire diferent. En tot cas, aquesta té el mèrit que ha estat feta en català i ha quedat molt i molt xula. Un clàssic del jazz  amb el qual l’Anna Roig ens desitja que els somnis ens siguin ben dolços.

“Que tinguis dolços somnis.

Que tots els teus temors ara es fonguin”

No dubtaria - No havia sentit mai Margarett. M’ha semblat un grup de pop semblant a altres que actualment hi ha en la música en català. Potser no aporten gaire res de nou al panorama musical actual en català, que viu uns moments tan dolços; però també tenen prou qualitat per fer-s’hi un lloc. En tot cas, en aquest CD de la Marató fan una bona versió en català de la coneguda cançó d’Antonio Flores.

“Si pogués oblidar aquell plor que vaig sentir,

Si el pogués esborrar i apartar-lo lluny de mi”

Quan te’n vas no brilla el sol - Aquesta m’encanta!!! Quan vaig posar el CD per primera vegada, em va atrapar de seguida. Magnífica versió d'Ain't no sunshine una cançó de Bill Withers molt i molt versionada. La veu de Sanjosex i la guitarra del millor guitarrista de blues de Catalunya, Amadeu Casas,  fan que la cançó no pugui deixar d’escoltar-se. És d’aquelles cançons que et convida a posar el volum del reproductor ben alt.

“I es fa dur haver d’esperar que tornis, quan te’n vas”

Jardí de roses - La TV posa et posa de moda tan ràpid com et fa desaparèixer del mapa. No sé si això és el que els passarà a The Mamzelles, que es van fer molt populars per la seva aparició a l’spot de la Generalitat “Envàs on  vas?”. En tot cas, ens han deixat per aquest CD una cançó enganxosa amb una lletra que parla d’amor des d’un punt de vista que m’agrada. Deu ser que ningú no té jardins de roses per a ningú potser perquè l’amor no deu ser un camí de roses per a ningú (valgui la redundància del tot buscada). En fi, deixem-ho estar...

“Puc cantar-te cançons que et facin somiar,
però de res no et servirà si no lluites pel que estimes"

Som fets l’un per l’altre - Una altra meravella que amaga aquest CD. La joveníssima Núria Graham –17 anys només!– posa la seva veu preciosa al servei d’aquesta cançó que sembla feta expressament per a ella. Una veu i una lletra que arriba ben endins.. Una altra cançó que es fa escoltar més d’una vegada.

“Ara tanca els ulls i dorm, ara prova de somiar”

El disc de la Marató - 2012

Com cada any, la tradicional entrada sobre el disc de la Marató.

Una opinió ben personal, totalment subjectiva i gens experta sobre les cançons que més m’han agradat del CD. Malgrat tot, ja sabeu que el més important en aquest CD no és si és bo o dolent sinó el que implica el fet de comprar-lo: una petita contribució a una malaltia que, jo diria, directament o indirectament, segueix afectant a gairebé tothom.

Les tres que m’han agradat més són les versions que fan Menaix a Truà i Glaucs, la que fa Alejandro Sanz i la que canta Miguel Bosé, Vírgina Martínez i l’Orfeó Català.

- Els Menaix a Truà i en Jofre Bardagí (cantant de Glaucs) fan una molt bona versió del conegut himne del Liverpool You'll never walk alone que quan es veu a la TV cantat pels seguidors abans de començar un partit impressiona. Al camp ha de ser una passada. La lletra és fantàstica!!

Quan caminis cap a un somni 

alça el cap ben alt.

I no tinguis por, cap neguit.

-M’agrada molt, -molt eh!- la cançó d’Alejandro Sanz. Ell mateix canta una cançó del seu últim disc, que per aquesta ocasió ha traduït –fantàsticament bé-  en Serrat al català. És una cançó “típica” d’Alejandro Sanz, però li atorgo el mèrit de fer-ho en català i que és una molt bona lletra. Si a més la seva veu us agrada... Gairebé diria que la cançó m’agrada bastant més en català que l'original en castellà. Molt bona aportació!

Ara t’ensenyo on va dur-me la vida

i les ferides que em va deixar l’amor.

Ara no vull crits, ni drames,

sols una conversa tranquil·la entre els dos.

- La tercera cançó que prefereixo d’aquest CD és una versió que d’una peça de Lax’n Busto. Miguel Bosé, Vírginia Martínez –la cantant de La porta dels Somnis- i l’Orfeó Català han fet una magnífica versió de Tornarem. La lletra és molt maca i amb aquesta combinació de veus tan atrevida –Miguel Bosé, Orfeó Català...- queda genial.

Rere els núvols hi ah un sol tan gran

que mai ningú no pot amagar.

Rere els dubtes hi ah la veritat.

- També m’agrada la cançó de The Alan Parson Project que fan els de La Casa Azul. Una cançó amb un ritme que enganxa i amb una lletra que també s’ha d’escoltar. Bona aportació!

Segueix el teu camí endavant, no deixis de somiar.

- Una altra cançó fantàstica és la versió amb tocs clars de flamenc que fa Miguel Poveda de la conegudíssima cançó de Violeta Parra Gracias a la vida. Saber que Violeta Parra es suïcidava un any després de compondre aquest cant a la vida fa que, si més no, la cançó no et deixi indiferent.

Gràcies a la vida

Que tot m’ho regala.

- I també vull destacar el Rap Som guerrers que Porta ha creat especialment per aquest CD. Com s’adiu a l’estil del Rap, la lletra directa, sense concessions, t’arriba de dret a l’estómac.

Som guerrers, no estem fets per abandonar.

Si estem junts no hi ha res que ens pugui aturar

Si caiem ens hem d’aixecar, no queda un altre remei,

Nosaltres no ens rendirem sense lluitar.

                                                                                                                                                                                                                                                         - Una altra cançó interessant en aquest CD és la festiva , però potser excessivament repetitiva, Som persones de The Killers i que versiona Txarango. Per cert, som persones o titelles?

No hi ha missatges que no rebis.

Deixa que el cor sempre et bategui.

El disc de la Marató - 2011

El CD de la Marató d’aquest any és molt gran. Està ple de bones cançons. De molt bona música i lletres estupendes. En destaco aquestes, tot i que no són les úniques que hi podria haver.

- “Em dónes força”. És una versió de You raise me up de Josh Groban. La canta Sergio Dalma i l’escolania de Montserrat: una combinació excel•lent que fan que la cançó que sigui preciosa.

Jo vull sentir

la força que tu em dónes

i que estem junts

fins que es faci de nit

Sóc tan fort

quan dintre meu et sento...

Em dónes força,

per sempre et vull amb mi.

- “Tot el que tinc”. En Joan Masdéu fa una magnífica versió de Livin’ thing, una cançó dels anys 70 que el cantant català ha recuperat per aquest CD.

Si et deixes caure el corrent s’endurà
l’esperança
Ho has d’oblidar, que el malson s’ha acabat
i aixecar-te.
I tu i les teves ganes.

 - “Per sempre més”. M’ha sorprès agradablement l’Anna Torroja cantant en català. La que va ser la veu de Mecano fa un esforç en aquest CD per cantar en català i se’n surt amb molt bona nota. Fa una versió d’una cançó del grup Alphaville. No us perdeu la lletra: és molt maca.

No t’ho demano,però ja m’ho has donat,
la música ja sona
Som matinada, som com un esquitx,
Som una nota que ja s’ha repetit.
Som un toll d’aigua, som un desig.

- “Em quedo al teu costat”. Teràpia de Shock s’han donat a conèixer per la seva participació musical a la sèrie de TV3 “Polseres vermelles”. Aquí fan una gran versió en català de Por ti de El canto del Loco. M’agrada molt aquesta cançó! Bona música i bona lletra.

I per la teva escalfor.
I per tanta màgia em quedo al teu costat.
I per la teva escalfor.
I pel teu carisma em quedo amb tu.
Em quedo al teu costat.

Us poso, també, el vídeo de la versió original. Val moooolt la pena!

Por ti lucharé, por todo el cariño que has puesto conmigo

- “Brilla”. The Pepper Pots és un grup d’11 músics de Girona del qual en destaquen les tres veus femenines. Fan una música que val molt la pena. Aquí versionen Sunny de Bobby Hebb. La lletra és tan maca que no puc fer altra cosa que transcriure-la sencera! Em guardo per a mi una dedicatòria especial d’aquesta cançó. BRILLAAAA!!!!!

Brilla, i és que ahir plovia al meu teulat.
Brilla, sé que el teu somriure em va curar.
Se n’ha anat la foscor, tot s’ha tornat claror.
Brilla tan fort que no sé com dir-ho.
I estic convençut que és per tu.
Brilla, gràcies per l’aroma i tanta llum.
Brilla, gràcies per l’amor que tu m’has dut,
i em vols donar tot el que tens.
I em sento fort i sóc valent.
I estic convençut que és per tu.
Brilla, gràcies per mostrar-me la veritat.
Brilla, gràcies pel regal del teu costat.
La vida m’ha canviat totalment.
Vam prendre’ns les mans des d’aquell moment.
I estic convençut que és per tu.
Brilla, gràcies per tants somriures que m'has fet.
Brilla, brilla amb tanta gràcia el teu reflex.
Ets l’espurna del foc que ara em crema per dins,
i el més dolç i complet desig.
Estic convençut que és per tu.

- “L’aire és ple d’amor”. Una rumbeta que interpreta La pegatina i que atrapa des dels primers acords. Optimisme que desborda per tot arreu.

L’aire és ple d’amor,
allà on miris ho veuràs.
(...)
I no sé si em passo de voltes.
No sé si és exagerat.
Però és això en tot el que vull creure,
i ho puc veure quan t’estic mirant.

- “Més que paraules”. Preciosa balada que interpreta una veu que per a mi ha estat un descobriment més que agradable: Andrea Motis. La versió original és More han words del grup de rock Extreme.

Més enllà de les paraules
és on m'has de dur.

Poso, també, el vídeo de la versió original perquè és fantàstica.

- “Sentir l’eternitat”. Una altra veu que desconeixia i que m’ha seduït: la de la mallorquina Nia. Interpreta una peça brillant de John Hammond.i que canta Whitney Houston. Una altra lletra preciosa.

Com cada matí surto del llit
pensant en donar el millor de mi.
Seré molt fort
Ja no estic sol.
El meu destí l’ha fet venir.
(...)
I és que ara sé
que el moment ja m’ha arribat.

I també la versió de Whitney Houston
 

El disc de la Marató - 2010

Ja és gairebé una tradició que en el bloc parli del disc de la Marató. De l’edició d’aquest any, voldria destacar aquestes cançons:

- "Pas a pas". És una versió d’una cançó d’Annie Lennox. M’ha sorprès i m’ha agradat la veu d’una cantant que desconeixia: Neila Benbey, nascuda a Alger. A més, la lletra és molt maca i tracta del que estic retallant en alguna de les darreres entrades del bloc: el mirar endavant per caminar sense por i amb esperança.



“I hi ha un camí. Jo he de seguir-lo;
el lloc on he d’anar.
Ningú va dir-me com arribar-hi,
però hi arribaré: no tinc cap pressa.
És pas a pas, sense por, a poc a poc.

(...)

És un camí amb pols i runes,
serà un viatge ple de perills.
Em faran caure, caldrà aixecar-se,
em faran caure, però lluitaré.

Oh, no fallaré (...)
El meu cor serà valent

(...)

El meu cor serà valent.
Fins que arribi al meu destí, sí.

(...)

Pas a pas, vull fer-ho molt bé.
Sense por, sense por, segur.
A poc a poc. Serà bo.
Oh sí, ho serà! Ho serà.”


- “De vez en cuando la vida”. Una molt bona versió d’una cançó molt coneguda de Serrat. La interpreta el grup de pop Mel. Una cançó amb una lletra optimista: la vida, de tant en tant, ens somriu:

De vez en cuando la vida
nos besa en la boca
y a colores se despliega
como un atlas,
nos pasea por las calles
en volandas,
y nos sentimos en buenas manos;
se hace de nuestra medida,
toma nuestro paso
y saca un conejo de la vieja chistera
y uno es feliz como un niño
cuando sale de la escuela.

(…)

De vez en cuando la vida
se nos brinda en cueros
y nos regala un sueño
tan escurridizo
que hay que andarlo de puntillas
por no romper el hechizo.


- “Per sempre”. És una sevillana escrita en català expressament per aquest CD de la Marató pel grup de flamenc Ecos del Rocío. El flamenc té la virtut que sempre transmet un sentiment intens quan l’interpreta una bona veu. És una cançó que m’agrada molt i que també té un missatge interessant

“Caminant sabré esperar-te. Perquè res no pot parar-te.”


- “Pols en el vent”. És una cançó del grup Kansas que ja van versionar en català, fa uns anys, el grup Menaix a Truà, de qui ja us he parlat en aquest bloc. En aquest CD la canta un grup desconegut per mi, Els cremats. Fa cançons que s’acosten a l’havanera i a la rumba. Jo prefereixo la versió dels Menaix, però també us recomano que escolteu la del CD de la marató. Us poso un vídeo de la cançó original cantada pel grup Kansas. Quina cançó tan maca!



“Tot és fugaç. Ni amb tots els béns mai podràs comprar el temps”.

- “Seré feliç”. Per mi la millor cançó del CD. Una versió excel•lent de I Will Survive, una cançó molt coneguda de Gloria Gaynor cantant de soul i de música disco dels anys 70. Una cançó amb molt de ritme, ballable, i que té un missatge engrescador i molt oportú per aquesta nova etapa meva i amb la qual m’hi sento del tot identificat. Sembla feta a mida! En el CD la canta Susanna Bey, una veu que no coneixia i que m’ha sorprès agradablement. La lletra és força llarga, però la poso tota perquè és molt maca.

Poso un vídeo de la cançó interpretada per Gloria Gaynor. Fantàstica veu! Impressionant interpretació!



He d’aprendre a viure i tornar a començar.
Viure en silenci, ser invisible, no em farà avançar.
Després miro l’altra gent i veig que em miren
diferent...
I vull canviar; és l’hora, m’he de despertar.

Vull ser feliç, vull viure així,
assaborir cada segon;
vull compartir-lo i ser feliç.
Hi ha tantes coses per aprendre,
tants moments per disfrutar,
la vida sempre va sumant
el que tens i el que has donat.
Creiu-me, ara viuré, cada segon, sí,
mentre pugui ser aquí.
Ja he entès que el meu destí és escollir.
I no em fa por, no. He decidit: vull ser feliç.

Ara viuré,
si em queda una miqueta d’aire
no penso defallir.
Tinc les ganes de guanyar,
tantes ganes de lluitar.

Seré feliç, seré feliç.

Puc triar plantar-me aquí, sóc lliure d’escollir.
Equivocar-me em pot servir per anar
aprenent molt més,
si segueixo el cor segur que no em cal
patir per res.
I a cada pas, sí, hi haurà una altra
oportunitat.
I ara ja em veus, sóc diferent.
Aquella trista i temorosa persona d’ahir
ha renescut amb molta força, tantes
ganes de sentir.
Ara em guardo l’energia per aquell que
cregui en mi.

No gastaré ni un dia més a lamentar-me
o seure a descansar.
I cada pas meu em permetrà avançar
cap al futur amb confiança i llibertat.

Creieu-me, ara viuré assaborint cada
segon,
compartint-lo i sent feliç.
Hi ha tantes coses per aprendre,
tants moments per disfrutar.
El que has donat ara ho rebràs.

El disc de la Marató - 2009

Ja vaig dir en l'entrada "El disc de la Marató (I)" que era difícil, molt difícil, que el d'aquest any tingués la mateixa qualitat que el de l'any passat. Des del meu punt de vista, no em vaig equivocar. No cal dir, és clar, que més enllà de la qualitat del CD, la finalitat a la qual van destinats els diners que es recullen amb al seva venta justifiquen del tot la seva compra. Tanmateix, aquí el que faig és parlar de les cançons del CD, i el resultat és fluixot. En l'altre CD no sabia quines cançons no destacar, ara la feina és saber quines mereixen ser destacades:

- "Navegant". Una versió que Pep Sala fa d'una cançó molt maca de Rod Stewart. M'agrada molt Pep Sala i, en general, faci el que faci m'agrada. Aquesta versió també. Però no us perdeu la de Rod Stewart. Sailing. Una altra gran veu!

“Mira’m: volo, ara volo entre núvols dalt del cel.
I en la lluita jo vull viure”.

- “Noia, no ploris més”. Interessant versió en flamenc de la cançó més coneguda del rei del reggae, Bob Marley No, woman, no cry. És una aposta arriscada: fer el pas del reggae al flamenc és com un triple salt mortal sense xarxa, però José Mercé se’n surt bé i fa una versió que enganxa.

“I jo et dic: tu vas voler marxar per suportar el dolor amb soledat. I ara et dic: No, no ploris més”.

- “Ets la millor”. Tina Turner era un tro dalt de l’escenari. Amb la seva veu potent i greu es feia escoltar i... mirar: The best. Versionar-la no sembla gens fàcil, però Lorena aconsegueix fer una versió més que acceptable d’una cançó que és preciosa. Lorena és una cantant que va guanyar el concurs Operación Triunfo el 2006. Té una veu molt interessant, Lorena, "Sin medida".

“Que tu ets la millor. Sempre m’has fet costat. Que gràcies al teu suport vaig poder seguir lluitant”

I, des del meu punt de vista, no gaire res més per destacar positivament. En canvi, hi ha algunes peces que m’han decebut:

- La versió que Luis Eduardo Aute fa de la magnífica cançó de Bruce Springsteen “Streets of Philadelphia”. Filadèlfia. Aquesta cançó en Bruce la va compondre per la gran pel•lícula protagonitzada per Tom Hanks Philadelphia. Aute la interpreta en català, però li manca la força i el sentiment que Springsteen va abocar en aquest cançó.

"Aqúí no i ha cap àngel salvador, aquí només hi som tu i jo"

- No em desagrada Jarabe de Palo. Però en al cançó d’aquest CD, la veu que cantava allò de “Por un beso de la Flaca daria lo que fuera; por un beso de ella, aunque solo uno fuera" ni es reconeix. Voleu dir que és ell qui canta en aquest CD?

"Com si fos ocell, em sento així. El sol al cel, em sento així. Fulles que mou el vent em sento així".

- Em sembla lamentable la versió que Marina Rossell fa d’una de les millors cançons d’Elvis Presley, Love me tender. Marina Rossell converteix una magnífica balada en una mena d’havanera que no té res a veure amb el que canta el rei del rock. M’imagino Elvis Presley, “gran” com era, en una barqueta a la platja de Calella cantant aquesta cançó i només em surt un somriure irònic. Fem-ho al revés: us imagineu Marina Rosell al costat d’Elvis Presley cantant aquest cançó a la pel•lícula del mateix nom “Love me tender”. Que “fort”!

"A poc a poc i tendrament acosta'm al teu cor".

- I ja només faltava en Quico Pi de la Serra cantant una cançó de Frank Sinatra, My way, com si fos una sardana! Uf, quina pena!

"L'amor no ha estat res més que uns bons moments
que he pogut viure"

El disc de la Marató - 2008

Aquest diumenge, 6 de desembre, amb la majoria de diaris vendran "El disc de la marató".

Vull recomanar-vos, fervorosament, que el compreu. Per només 9€, contribuireu a una bona causa i us omplireu les orelles i, sobretot, el cor de música excel·lent.

És cert que del CD d'aquest any encara se'n poden dir poques coses. De moment, només es pot veure la llista d'artistes i cançons i escoltar-ne uns segons de cada una al web de tv3. Per valorar-lo de manera justa l'haurem d'escoltar sencer i, probablement, més d'una vegada. Ara bé, crec que és difícil, molt difícil, que superi en qualitat al de l'any passat. Per mi, "El disc de la Marató" de l'any 2008 és un treball excel·lent del qual se'm faria difícil descartar-ne cap cançó. Ni una! L'he escoltat molt i encara no me n'he cansat mai.

Ja sabeu que en aquests discos (el d'aquest any és la 5a edició), diversos artistes, catalans o no, canten en català versions d'altres cantant i grups.

Com que no us vull cansar parlant-vos de cada cançó del de l'any passat, faig una tria, tot i que em costa molt fer-la:

- "El meu carrer". Una versió que Lolita fa de la cançó de Serrat. Poesia. Senzilla i assequible, però poesia pura!

"El meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta"

- "Has vist la pluja?". Cantada per Ivette Nadal, és una versió de Have you ever seen the rain de la banda Creedence Clearwater Revival. Cançó enganxosa, però molt maca.

"Ja fa temps algú em va dir: si hi ha calma vol dir que... ja no, no pot trigar a ploure avui. Quan s'acabi tot això el sol tornarà brillar i no, no ens deixarà a les foques".

- "Corazón partío". La súper-coneguda cançó d'Alejandro Sanz amb arrenjaments de flamenc cantada per Duquende. Fantàstica!

"¿Quién llenará de primaveras este enero, y bajará la luna para qué juguemos?"

- El quarto dels trastos". A l'Albert Pla li agrada provocar. Els Estopa li segueiexen el joc i canten en català una de les seves cançons més conegudes, però segurament més maques, encara que no deixi de ser irreverent. Els Estopa en català sonen... diferent!

"Hi ha una ràdio en blanc i negre somiant ser tele en colors, també hi ha un quadro , un bodegó, el temps li ha podrit els fruits"

- "No estàs sol". Impressionant cançó! I impressionant versió! És una versió que Chenoa fa de la cançó de Michael Jackson You are not alone (bé, de fet la cançó és de R. Kyelly). No sóc cap fan de la Chenoa ni d'en Michael Jackson, però només queda treure's el barret en una cançó així i interpretada d'aquesta manera. Pell de gallina!

"Un altre dia més encara estic sol. No sé com pot ser. Tu no estàs aquí. Mai vas dir-me adéu. Vull saber perqè vas marxar de cop i em vas deixar tot sol. Em pregunto cada dia com l'amor se'n va i una veu em diu això... Mai estaràs sol".

- "Somriu". Per interpretar aquesta peça de Charles Chaplin [Smile. Charles Chaplin] es van ajuntar dos grups de pop actuals Sidonie i Love of Lesbian i en van fer una versió "fresca" i que entra molt bé. Per cert, aquesta cançó també la va versionar, ja fa mols anys, Eric Clapton.

"Somriu, si el teu cor es trenca. Somriu, si et fa mal quan batega (...) No et serveix plorar. Veuràs la vida amb molta llum si tu somrius".

- "I resisitiré". Uns "jovenets" de la cançó moderna espanyola s'uneixen en aquesta cançó. Uns, El Dúo Dinámico, la composen; l'altre, Manolo Escobar, la versiona en català. Tampoc sóc un fan ni del Dúo Dinámico ni de Manolo Escobar, però què carai, aquesta versió els va quedar molt xul·la!

"I encara que els vents de la vida bufin sempre, sóc com un arbre que es doblega, però no es trenca i segueix dret".

- "Farà un dia clar". Té alguna cosa especial la veu d'en Tomeu Penya! Aquí fa una versió única de la fabulosa cançó de Johnny Nash: I can ee clearly now.

"Ara ho veig clar, la pluja ja ha parat. Ara veig molt més clar el meu camí. Ara surt l'arc de Sant Martí allà al cel."

Si podeu, escolteu aquest CD. Us encantarà! I diumenge penseu a comprar el d'aquest any.