dimecres, 30 d’octubre del 2013

Una imatge x una frase 07


"La vida es de los que miran sin miedos al horizonte"
(Loquillo) 

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Amor

L’any passat la van colgar de premis: millor pel·lícula estrangera als Òscar –a més estava nominada a 5 premis més-, millor pel·lícula europea de l'any 2012, millor pel·lícula en llengua no anglesa als Premis Globus d’Or i la Palma d’Or al Festival de Cannes entre molts d’altres. I la veritat és que se’ls mereix.

Amor és una pel·lícula maquíssima sobre l’amor. Una pel·lícula que explica l’amor des de l’únic lloc d’on se’n pot parlar amb prou coneixement: des de la vellesa. ¿Qui sinó ens pot donar lliçons fetes només d’experiències i allunyades de les paraules?

A mi no m’agraden les històries excessivament ensucrades per parlar d’amor,  però aquesta fuig d’aquest sucre que embafa i la pel·lícula acaba essent un al·legat maquíssim sobre l’amor. La metàfora del colom, fantàstica: t’atrapo, però et deixo anar.... L’amor entès com alguna cosa més que una simple i mesquina possessió.

No hi ha dubte que si una pel·lícula mereix portar aquest títol és aquesta.

Per cert, la interpretació d’ Emmanuelle Riva, fantàstica! Paperàs als 85 anys!!!!

Tan dolça com aspra, tan tendra com dura... asseieu-vos-hi bé i disfruteu-la!


– No hi ha motiu per continuar vivint. Sé que això només pot empitjorar. 
Per què ens imposem aquest càstig, a a tu i a mi?
   A mi no m‘imposes res.
   No estàs obligat a dir mentides.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Micromicrorelats: Fum

U: Ferran
Quan en Ferran es va casar amb la Fina, no s’hagués imaginat mai que algun dia es pensaria que era un home tan poderós.

Havia aconseguit convertir una trista i vella espardenyeria de barri en una cadena de sabateries de luxe. De moment en tenia quatre, però això era, segons ell, només l’inici d’un imperi que havia de convertir-lo en l’home més respectat i admirat del sector.

El primers anys de casat se’ls havia passat rere el taulell de la botiga convencent les clientes de tota la vida que aquell model que s’emprovaven els esqueia com anell al dit.

A poc a poc i amb la mateixa paciència amb què un animal a l’aguait espera la seva presa, havia aconseguit que la sra. Montserrat li donés el vist-i-plau per convertir-se en l’amo del negoci i el beneplàcit per a ampliar-lo.

Ara, lluny de l’arena on anys enrere havia de saltar cada dia per guanyar-se el sou, es mira els treballadors per sobre l’espatlla mentre encara no s’acaba de creure que hagi aconseguit vendre tant de fum a tanta gent.


Dos: Senyora Montserrat
Era tan atent, tan educat i vestia tan bé que la senyora Montserrat va creure que era el gendre ideal. Amb ell darrere el taulell, l’espardenyeria guanyaria clientela i, sobretot, distinció.

La salut cada vegada la respectava menys i la mort del marit l’havia condemnada a una pena tan gran que la rosegava com un si fos un corc. El gendre ho va aprofitar per convèncer-la que fos ell qui passés a encapçalar el negoci i així hi hauria algú preparat al capdavant de l’empresa si a ella algun dia li passava “alguna cosa”.  S’ho va creure i gairebé sense adonar-se’n li va deixar via lliure per satisfer les seves ànsies de protagonisme i poder.

Si el seu metge de capçalera en l’última visita havia encertat la dosi justa del medicament potser encara seria a temps de veure que tot era fum. Llavors ja seria tard.


Tres: Elisenda
Cada vegada que l’Elisenda apuja les persianes del sabateria on treballa no pot evitar de pensar que no entén com la senyora Montserrat havia permès que en Ferran s’hagués fet amo i senyor de la botiga; una botiga d’aquells de “tota la vida”, deia l’Elisenda, on els clients hi eren tractats com si fossin de la família i els treballadors es podien sentir l’empresa com a seva.

A l’Elisenda se li remou l’estómac cada vegada que coincideixen que per sort, pensa, no són gaires perquè està tan enfeinat que viatja molt i tot el dia se’l passa reunit en un quartet de mala mort que hi ha a la rebotiga.

Ja fa massa temps que la perplexitat de la situació permesa per molta gent (i creu que potser  la senyora Montserrat n’és la menys culpable) encén l’Elisenda. Se li fa difícil respirar en un ambient tan carregat de fatxenderia i hipocresia i cada vegada té menys ganes de sentir-se còmplice d’aquesta situació. Si no fos perquè perdria la seguretat laboral que ara té, es plantejaria deixar de vendre sabates i es dedicaria a vendre fum.

dijous, 10 d’octubre del 2013

Mots ben travats_16

"La felicitat no existeix. Només existeix el fet de ser feliç cada dia" 

Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine. Albert Espinosa

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Somnis

El del nen petit que somia convertir-se en un dels seus “herois” de dibuixos animats preferit.

El de l’adolescent que somia que aquell primer amor serà per tota la vida.

El del jove que somia que un altre món és possible.

El de l’adult que somia ser un heroi per fer que aquell amor d’ara sigui per tota la vida i així aconseguir un altre món possible.

El del jubilat que somia que els herois existeixen i que l’AMOR és l’únic que sempre queda en un món fet d’impossibles!



"Si algun dia te n'anessis a dormir 
i volguessis tenir els somnis més guapíssims 
que es poguessin tenir, 
espera només que sigui de nit,
obre la finestra i mira el cel 
i tria l'estrella que t'agradi més''