I una merda!

- Et sents culpable de no saps ben bé què.
- I una merda! - va contestar PM.

[La intervenció del primer interlocutor és una frase lleument modificada que apareix a Jo confesso de Jaume Cabré, pàgina 731. Aquesta frase em va inspirar aquest conte tan breu]

Mots ben travats_09

"He entès que la felicitat no és viure una petita vida sense embolics, sense cometre errors, no moure's. La felicitat és acceptar la lluita, l'esforç, el dubte i avançar, avançar saltant cada obstacle."
                                                                  (Els ulls grocs del cocodril - Katherine Pancol) 

11 de setembre

Venim de nord,

venim del sud,

de terra endins,

de mar enllà,

i no ens mena cap bandera 

que no es digui... LLIBERTAT!!!!!

                                          (Venim del nord, venim del sud - Lluís Llach)

Sentit comú

En la novel·la L’home duplicat de Saramago hi ha un fragment que transcric a sota en el qual “el sentit comú” es transforma en un personatge i manté un diàleg  interessant, viu, irònic.. amb el protagonista.

M’agrada aquest diàleg per la seva originalitat, per la seva ironia, pel que diu i com ho diu.  

Potser tots plegats hem d’aprendre que allò que en diem “sentit comú” és quelcom inexistent o tan ple de febleses que no paga la pena de fer-li cas!!!

- Haig de confessar que no esperava tant de tu, t’has portat molt bé, com un home.

- Sóc un home.

- No negaré que ho siguis, però normalment sempre havia vist superposar-se les teves flaqueses a les teves forces.

- Així doncs, és un home tot aquell qui no està subjecte a flaqueses.

- També ho és aquell qui les aconsegueix dominar.

- En aquest cas, una dona que sigui capaç de vèncer les seves flaqueses femenines és un home. És com un home.

- En sentit figurat, sí, es pot dir així.

- Doncs aleshores jo et dic que el sentit comú s’expressa com un masclista en el més propi dels sentits.

- No en tinc la culpa m’han fet així.

- No és bona excusa per a qui no fa res més en la vida que donar consells i opinions.

- No sempre m’equivoco.

- Aquesta modèstia sobtada t’escau.

- Seria millor de com sóc, més eficient, més útil, si  m’ajudéssiu.

- Qui?

- Tots vosaltres, homes, dones.

[Els que heu llegit Saramago ja sabeu que no puntua els diàlegs així com l’he transcrit. Jo ho he fet així per facilitar-ne la lectura]

Mots ben travats_08

"Los valientes son los que saben llorar con la cara descubierta" (Dani Martín)