Si ara
parlés d’una peli del 1998 podria quedar com a "fora de lloc" i més
si fos una pel·lícula que devia ser l'únic mortal que encara no l’havia vista.
Si ara en
parlés podria molt ben ser que diguéssiu d'on surt aquest ara?
Si ara en parlés
potser em diríeu que d’aquesta pel·lícula ja fa 15 anys (15!!!) que s’ha dit
tot.
Si ara
digués que l’argument parla molt bé d’on l’odi pot portar a l’ésser humà em
podríeu dir que a veure si m’he pensat que estic descobrint la sopa d’all.
Si ara
digués que Edward Norton està genial segurament em demanaríeu a veure si és que
acabo de descobrir que aquest és el paper de la seva vida i que ja no tornarà a fer un personatge com aquest.
Si ara escrivís
que la fotografia és fantàstica, sobretot del fragments en blanc i negre, us
podríeu posar les mans al cap escandalitzats i dir-me que com gosava parlar fins
ara de fotografia d’una peli sense haver vist aquesta.
Per tot això
no parlaré en cap entrada d’aquest bloc ni ara ni mai d’American History X.
Muts i a la gàbia!
- No encontraba respuestas porque hacia las preguntas equivocadas.
Hay que hacer la preguntas correctas.
- Supongo que ahora debo decirle lo que he aprendido, mi conclusión ¿no?.
Pues mi conclusión es que el odio es un lastre
- Si bien la pasión puede tensar nuestros lazos de afecto jamás debe romperlos.
Las místicas cuerdas del recuerdo resonarán cuando vuelvan a sentir
el tacto del buen ángel que llevamos dentro.
Si et sents com un nàufrag, neda.
