Cosmètica de l'enemic

Sabia que Lluís Soler és un actor enorme (la presència que té dalt de l’escenari, la veu...). Però no sabia que Xavier Ripoll és un actor que està magnífic fent el paper Jêrome August.

Sabia que la sala Muntaner és petita i acollidora. Però no sabia que és ideal per aquesta obra en què la proximitat amb el públic esdevé primordial.

Sabia que trobava atractiu l’argument. Però no sabia que l’argument és fantàstic.

Sabia que l’obra era una lluita dialèctica entre dos personatges. Però no sabia que la lluita arriba on arriba.

Sabia que Textor Texel importuna a un passatger en una sala d’espera de l’aeroport. Però no sabia que aquest passatger no és un passatger qualsevol.

Sabia que no coneixia de res l’autora del text, Amélie Nothomb. Però no sabia que ara tindria moltes ganes de llegir-la.

Sabia que Cosmètica de l’enemic és una gran obra, èxit de públic i crítica. Però no sabia que em deixaria amb la boca oberta.

Dubte

Dubte és una obra de teatre que es pot veure aquests dies al Poliorama dins el marc del Festival Grec. És genial! Els actors són molt i molt bons: Rosa Maria Sardà –que bé que ho fa!-, Ramon Madaula –gran interpretació!-, Mar Ulldemolins –em va encantar- i Nora Navas –premi Goya 2011 a la millor actriu pel seu paper a Pa Negre i que a l’obra hi té poca presència, però en té prou per fer un gran paper- I tots quatre dirigits per Sílvia Munt. Un luxe de cartell!

Ara bé, el que no té preu és el text. Un text que parla del dubte, de la veritat, del que sabem o no del cert, del que es pot arribar a saber o del que no se sabrà mai...

I ara, permeteu-me que recomani l’obra a un col·lectiu, malauradament, massa extens:

Gent de poble xafardera i mesquina correu al teatre a veure-la! Ompliu autocars, aneu tots junts rambla avall i entreu al Poliorama! Arribeu-hi una estoneta abans que tingueu temps de llegir el programa de mà. Podreu veure que la Sílvia Munt diu que l’obra parla “sobre la naturalesa mateixa de la veritat, les mil cares de la veritat que sovint es construeixen sobre la còmoda base dels prejudicis”. S’entén oi?

Després asseieu-vos còmodament a la butaca i disposeu-vos a disfrutar de 90 minuts d’excel·lent teatre. Quan l’obra acabi, si heu entès alguna cosa, com a mínim... dubtareu!!!!

“La veritat té mil cares”

“Un ha de ser un mateix i ha d’entendre l’ésser humà. L’ésser humà és incommensurable, és polièdric i és molt complicat. En el moment que deixes de tenir idees preconcebudes, en el moment que deixes la intolerància en una banda, en el moment que comences a dubtar, a somriure, a no creure que tot el que fas és la veritat, potser comences a ser una mica savi, potser, no vol dir que ho siguis eh!”

(Sílvia Munt, directora de l’obra, en una  entrevista a Catalunya Ràdio el 4 de juliol de 2012)

Qui té por de Virgina Woolf?

Qui té por de Vigina Woolf? és una excel·lent obra de teatre que es representa al teatre Romea de Barcelona.

El text és excel·lent i la interpretació dels actors, enorme!

Una parella. Una altra parella. Emocions desfermades. Retrets. Odi. Molt odi. Violència verbal. Violència fisica. Molta violència. Alcohol. Massa alcohol. Histerisme. Invencions. Enganys.

Un combat sense treva!

Qui enganya a qui? Qui s'ha enganyat durant massa anys?

Aneu a veure-la. 1h i 45 min. de GENIALITAT!

Aneu al teatre!

-Arregla aquest desastre que has fet!

- No ho penso fer. Ja fa massa anys que intento arreglar aquest desatre que he fet.