dijous, 28 d’abril del 2011

Valors i conviccions

En el programa de mà de l'obra Desclassificats que es representa aquests dies a La Villarroel, Pere Riera, l'autor i director de l'obra, hi diu coses molt interessants i ens fa unes preguntes que no ens poden deixar indiferents:

Tots presumim de disposar d’una escala de valors, d’un principis rectors que ens fan ser d’una manera o d’una altra; que ens fan jutjar les actituds i els comportaments dels altres des d’un determinat punt de vista. Però què passa quan aquests valors, els principis més sòlids que ens regeixen, es veuen sacsejats i qüestionats, fins i tot en contra de nosaltres mateixos? Què passa quan prenem consciència que no som tan íntegres, ni tan dignes, ni tan coherents? Com assumim el trencament entre les nostres conviccions i la nostra voluntat més íntima?
Les persones som fràgils. Per fora i per dins. Només quan es tracta de jutjar l’altre ens sentim valents i capaços d’opinar, de criticar, de demonitzar aquell que fa justament el que nosaltres mai no faríem. Mai? Els avis deien: “No diguis mai, «d’aquesta aigua no en beuré». Perquè pot ser que un dia en beguis i t’ennueguis. O t’enverinis.


Per cert, l'obra val molt la pena!!

dimarts, 19 d’abril del 2011

Sobre el llibre del Pare Manel

Ja vaig dir en una altra entrada (20 de març), que volia llegir el llibre sobre el Pare Manel (Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel). I l’he acabat just el dia en què els mitjans de comunicació han anunciat que el Bisbat havia decidit no excomunicar-lo. Sens dubte, una sàvia decisió.

El que explica el Pare Manel en el seu llibre no hauria d’escandalitzar ningú; al contrari, hauria de ser un model de comportament coherent. Coherència en els valors que proposa el Cristianisme, que no és el mateix que l’Església.

Que hagi pagat algun avortament per salvar la vida de les joves mares adolescents, que declari que estima molt la Conxita amb qui afirma que no ha tingut mai relacions... només poden ser motiu d’excomunió per una institució que des de fa segles sembla massa allunyada d’allò que eren els principis bàsics de la seva creació i d’allò que, teòricament, ella mateixa defensa i proposa.

En el llibre t’adones que encara queda gent que viu exclusivament per als altres. I, evidentment, “aquests altres” són els més dèbils (presos, marginats...).

Excel•lent testimoniatge en un segle XXI massa PLE de gent BUIDA!

“Per mi, l’experiència de Déu vol dir la llibertat i al revolució que encarna el personatge fonamental de la meva vida, Jesús de Natzaret.”

“Si tu consideres que el que has fet no està malament, en tot cas, en podem parlar i reflexionar-hi. Però , per a mi, el valor de la consciència individual és fonamental en l’experiència religiosa.”

“La tasca d’evangelitzar no es redueix a la transmissió de la paraula de Déu, a una religió o a uns conceptes, sinó a la vida.”

“M’identifico amb la bona gent que té uns plantejaments racionals”.

10 pel 23

Aquests dies, a tot arreu, apareixen recomanacions de llibres pel dia de Sant Jordi. Jo he fet la meva llista particular.
Els cinc primers són llibres que he llegit últimament i que m’han agradat. Els altres cinc són llibres que m’agradaria llegir.
La pretensió és senzilla: donar-vos alguna idea pel dia 23.

1. Els ulls grocs dels cocodrils. Katherine Pancol.
2. Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Albert Espinosa.
3. La caiguda dels gegants. Ken Follet.
4. Maleït Karma. David Safier.
5. Fi. David Monteagudo.

6. L’home de la maleta. Ramon Solsona.
7. L’últim dia abans de demà. Eduard Márquez.
8. Promet-me que seràs lliure. Jordi Molist.
9. La caçadora de cossos. Najat El Hachmi.
10. 1Q84. Haruki Murakami.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Catalunya Cinema

De l’11 al 17 d’abril a Catalunya se celebra la setmana del cinema en català sota el nom de “Catalunya Cinema”. Hi participen nou poblacions. Es projecten 10 pel•lícules, dues de diferents cada dia i s’organitzen col•loquis d’algunes de les pel•lícules, totes ja retirades de la cartellera. Les entrades només valen 3€ i, a més, fan el 10% de descompte si ets soci del club de cultura Tr3sC o de la cooperativa Abacus.

Tot just dijous passat –7 d’abril– parlava en aquest bloc del tractament que rep en alguns llocs el cinema en català. I aquesta setmana en tenim una prova més. Que un país hagi de preveure una setmana a l’any per promocionar les pel•lícules fetes en la seva llengua és, sens dubte, una mala notícia i diu molt del que passa durant les altres cinquanta-una setmanes. I no m’estic carregant la iniciativa. L’únic que defenso és que tant de bo no s’hagués de programar. Seria un bon senyal.

Per cert, a Catalunya també tenim la setmana del llibre en català.

Ai Senyor, que poca cosa som!

diumenge, 10 d’abril del 2011

Sobre el viure

Assistir a un enterrament d’una persona relativament jove –49 anys– víctima d’una llarga malaltia que deixa la seva esposa i dues filles de 12 i 16 t'instal·la en una mena d’estat de xoc difícil d’assimilar. És aleshores quan t’adones del poc que valorem allò que tenim mentre ho tenim.

La veritat és que es pot escriure molt sobre aquesta idea i trobar moltes frases i pensaments que en parlen; però tampoc no cal. Prefereixo afegir només que: tant de bo sabéssim apreciar en tot moment allò que ens dóna la vida en cada instant.

dijous, 7 d’abril del 2011

VOSE

Hi ha gent a qui li agrada veure les pel•lícules en versió original i, alhora, subtitulades. Això és el que volen dir les inicials VOSE –Versió Original Subtitulada en Espanyol–. No és gaire freqüent que la gent prefereixi veure les pel•lícules en la seva llengua original quan són estrangeres, i, normalment ens estimem més que estiguin doblades. Per altra banda, a Catalunya es fàcil de pensar que aquestes pel•lícules que el cinemes programen sota aquestes inicials són majoritàriament en anglès i algunes en un altre idioma (posem per cas, alemany, francès...); el que podríem dir-ne “idiomes estrangers”. Però no hagués apostat mai ni un pèsol que algun cinema de Catalunya pogués programar alguna pel•lícula en català, subtitular-la en castellà i presentar-la sota la idea de Versió Original Subtitulada en Espanyol. Doncs bé, hi ha un cinema que ho fa.
Es veu que el català és una llengua estranya, estrangera, que en el cinema cal subtitular en la llengua del país (Espanya) perquè tothom la pugui entendre. Fa un dies va programar Pa negre en VOSE i per avui ha programat Mil cretins –una pel·lícula basada en contes de Quim Monzó–. O sigui que es pot veure i escoltar, per exemple, Pa Negre en català i llegir els subtítols en castellà! Una manera com una altra d’apropar-se a l’acompliment de la llei del cinema en català que preveia que la meitat de l’oferta cinematogràfica d’aquest país fos en català?
Ai l’as! Pobra llengua, pobre país!

diumenge, 3 d’abril del 2011

Mario Benedetti

Mario Benedetti va ser un gran poeta uruguaià (1920-2009) que vaig descobrir fa uns anys gràcies al disc que el 1985 Joan Manuel Serrat li va dedicar amb el nom de “El sur también existe”.

Com molts altres intel•lectuals de molts països es va haver d’exiliar (a Argentina, Perú, Cuba i Espanya) durant deu anys després del cop d’estat d’Uruguai el 1973.

Una dels poemes de Benedetti que canta Serrat en el disc és aquest “currículum”. Un fantàstic poema que és un repàs a una vida, que és la vida de tots. I és que Mario Benedetti té raó: el conte és molt senzill. De tan senzill, fins i tot fa basarda. Deu per això que ens encanta complicar-lo.

Currículum

El cuento es muy sencillo
usted nace en su tiempo
contempla atribulado
el rojo azul del cielo
el pájaro que emigra
y el temerario insecto
que será pisoteado
por su zapato nuevo.

Usted sufre de veras
reclama por comida
y por deber ajeno
o acaso por rutina
llora limpio de culpas
benditas o malditas
hasta que llega el sueño
y lo descalifica.

Usted se transfigura
ama casi hasta el colmo
logra sentirse eterno
de tanto y tanto asombro
pero las esperanzas
no llegan al otoño
y el corazón profeta
se convierte en escombros.

Usted por fin aprende
y usa lo aprendido
para saber que el mundo
es como un laberinto
en sus momentos claves
infierno o paraíso
amor o desamparo
y siempre, siempre un lío.

Usted madura y busca
las señas del presente
los ritos del pasado
y hasta el futuro en ciernes
quizá se ha vuelto sabio
irremediablemente
y cuando nada falta
entonces usted muere.

El cuento es muy sencillo.