diumenge, 28 d’abril del 2013

Una imatge x per una frase 01


Vendrá el futuro a verte cualquiera de estos días.
(Ismael Serrano)

divendres, 26 d’abril del 2013

DEP


Qui va escriure aquest poema, ho va fer fa poc més de tres anys,  per tal que fossin aquests els versos que figuressin en el recordatori que s’hauria de repartir el dia del seu enterrament. Avui, tinc el recordatori a les mans. DEP


OFERTORI

Al calze i a la patena
hi he posat de tot, Senyor,
un barreig de joia I pena,
tot vorejant la carena
del Calvari i el Tabor

Amb el calze i la patena,
que el Bisbe em posà a les mans,
he anat repetint l’escena
de Crist, a l’última cena,                                                 
partint el pa amb els germans                                          

I del calze I la patena
he tastat abastament,
com fruit de la meva ofrena,
la pau tranquil·la i serena
fins ara a l’últim moment.

                                                Mn Ramon Mata, prevere
                                                Manresa, Gener, 2010

dilluns, 22 d’abril del 2013

Roses


Roses de paper,
de cel·lofana,
de roba,
de ganxet,
de virtuals,
i, fins i tot, 
alguna de veritat
que farà olor.
Olor de primavera,
de complicitat,
de tendresa,
d’estima
d’amor.
D’aquell amor que no demana,
d’aquell que es regala,
d’aquell que només dóna
d'aquell... de veritat.

dissabte, 20 d’abril del 2013

23 pel 23


Dels de tota la vida
1. Pedra de tartera – Maria Barbal
2. Cròniques de la veritat oculta – Pere Calders
3. Solitud – Víctor Català
4. La Plaça del diamant – Mercè Rodoreda

Dels que he llegit ja fa cert temps
5. Primavera, estiu, etcètera... – Maria Rojals
6. La terra blanca – Xavier Cortadellas
7. Memòria d’uns ulls pintats – Lluís Llach
8. La nevada del cucut – Blanca Busquets

Dels que han escrit autors del país del costat
9. La sonrisa etrusca – Jose Luis Sampedro
10. El hereje – Miguel Delibes

Dels que han escrit autors de països de més lluny
11. Sukkwan Island – David Vann
12.  Nèmesi – Philip Roth
13.  L’elegància de l’eriçó – Muriel Barbery
14.  La lladre de llibres – Markus Zusak

Dels que s’han de llegir de mica en mica i sovint 
15.  El poder de l’ara – Eckhart Tolle
16.  Ara jo – Mario Alonso

Dels llegits de fa poc
17.  Habitacions tancades – Care Santos
18.  La pedra de paciència -  Atiq Rahimi
19.  Que ningú no et salvi la vida – Flavia Company
20.  Contra el viento del norte – Daniel Glattauer

Dels pendents i que fan bona pinta
21.  A dalt tot està tranquil – Gerbrand Bakker
22.  Carretera secundària – Joan Carreras
23.  El quadern de les vides perdudes – Silvestre Vilaplana

dissabte, 13 d’abril del 2013

Mots ben travats_12

- Sé que explicar és un remei segur.

No sé si algunes coses es poden curar. En el fons, explicar potser no és un remei tan segur com això. Potser, al contrari, explicar només serveix per mantenir les ferides obertes, com es mantenen les brases d'un foc perquè el nostre desig, quan ho necessitem, pugui revifar-se amb més força" 
(Philippe Claudel - L'informe de Brodeck)

dimecres, 10 d’abril del 2013

La pedra de paciència


Primer. El títol.
La pedra de paciència o Sangué sabur és, segons la mitologia persa, una pedra màgica a qui se li expliquen les desgràcies, patiments, dolors.... La pedra escolta i absorbeix aquest patiment i es va inflant fins que esclata en mil bocins.
  
Segon. L’argument.
Un home. Mal ferit a la guerra ja només pot jeure al llit esperant la mort. Respiració feble, lenta i adormida.
Una dona. A punt de quedar-se vídua ja només li queda vetllar el cos exànime del seu marit i repassar el que ha viscut amb la família, amb ell...
El mateix home. Moribund, ni parla ni mira ni es mou.
La mateixa dona. Viva, ben viva. Tan viva com ressentida. Parla molt. Monòleg en veu alta que ningú no deu sentir. Sembla que la dona ha confós el seu marit moribund amb la “pedra de paciència”.

Tercer. L’atmosfera.
Una habitació tancada, fosca, com un confessionari. Olor a mort i a ressentiment.

Quart. L’estil
Frases despullades, sense res que hi sobri.  Frases curtes que tallen el ritme de la lectura com un ganivet tallaria aquell aire irrespirable.

Cinquè. Conclusió.
Una novel·la dura i impactant que és impossible que us deixi indiferents. Llegiu-la!


dimecres, 3 d’abril del 2013

Tornar és lluny

Avui em sento afortunat ja que m'ha caigut a les mans per cAUsalitat aquest poema tan maco de Francesc Garriga. M'ha agradat molt i el vull compartir amb vosaltres.


escric: el temps s'escapa.

i el temps no fuig.
no sóc ahir, sóc sempre avui
sóc jo qui el deixa enrere.
i amb sang.

comença amb mi i acaba amb mi.
m'enganya, em sedueix, m'obsessiona
però li guio els dies

podré escapar-me amb ell
quan calgui, sense pors?

aquesta és l'única resposta que podria estimar
tot i que fos mentida.

Del poemari Tornar és lluny, Premi Carles Riba 2012
Publicat per Proa