Present

PRESENT:

L’únic temps que existeix.

L’únic moment que podem viure.

L’únic que hauria de ser important perquè, de fet, no hi ha res més.

El passat ja no hi és i el futur no hi ha set mai.

PRESENT:

Regal. Ofrena.

Alguna cosa que donem perquè volem.

Alguna cosa de què ens desprenem per donar-ho a algú que estimem.

Tant de bo tots tinguéssim un temps PRESENT per a convertir-lo en un PRESENT.

Això ho explica molt bé Feliu Ventura en aquesta fantàstica cançó:

Tinc, per a tu, un present
i no és d'aniversari
ni de cap dia assenyalat.
Tinc, per a tu, un present
que t'acompanye sempre
com el teu amulet ocult.
Tinc, per a tu, un present
que no cap en cap capsa.
Mai no és igual ni s'està quiet.
Tinc, per a tu, un present
perquè t'acotxe en somnis
i el taral·leges de matí.
Tinc, per a tu, un present.
En un instant te'l done.
El pots cantar també si vols.
Tinc, per a tu, un present
perquè no et sentes sola
els dies que fa mal el món.
Tinc, per a tu, un present
-i tot i que voldria-
no et puc donar un altre temps.
Tinc, per a tu, un present
per fer els primers passos
vers un demà ple de camins.
I per si un dia ho necessites
pensa que jo et done el meu present,
transforma'l en futur.
Tinc, per a tu, un present
i és perquè el faces créixer
a l'ombra d'un cel mariner.
Tinc, per a tu, un present
no intentes retenir-lo,
tot va millor si ho tens present.
Tinc, per a tu, un present
només per compartir-lo.
Sumar presents per al demà.
Tinc, per a tu, un present.
En nom de molts te'l done.
Recorda que no és de ningú.

"Adona't profundament que el moment actual és l'únic que tens mai" (El poder de l'Ara - Eckhart Tolle)


"No mires hacia atrás a menos que puedas sonreír, no mires hacia el futuro a menos que puedas soñar". ("Robat", amb permís, d’un mur del Facebook)

[Aquest (...) és un REGAL. De M a L. De L a C. De C a Q. Per a Q, la CdD]

Sobre la llibertat

Què és la llibertat? Realment volem ser lliures?
Què en penseu? Us deixo un fragment d'una novel·la d'Haruki Murakami:


No ets lliure. Però, ¿realment vols ser-ho?

-   Aquesta motxilla és com un símbol de llibertat, ¿oi? – em diu.

-  Potser sí.

-  De fet, un objecte que simbolitza la llibertat pot fer més feliç que la llibertat mateixa.

-  (...)

-  Kafka, pensa que potser la majoria de gent no vol ser lliure. Només s’ho pensen. Tenen la il·lusió que volen ser-ho, però si realment els donessin al llibertat no sabrien què fer-ne. Recorda-ho en general, la gent s’estima més no ser lliure.

-  ¿I tu?

-   Sí, jo també m’estimo més no ser-ho. Fins a un cert punt, és clar. Rousseau va dir que la civilització va néixer en el moment en què l’home va començar a alçar barreres. És una observació molt profunda. I de fet és així: tota civilització és el producte d’unes barreres que limiten la llibertat. L’única excepció són els aborígens australians, que van poder mantenir una civilització sense tanques fins al segle XVII. Eren radicalment lliures. Podien anar on volien i fer el que més els plagués. La seva vida era un trànsit continu. La metàfora del viatge s’esqueia perfectament al seu estil de vida. Però quan van aparèixer els britànics i van fer tanques per tenir-hi el bestiar, els aborígens van quedar desconcertats. I com que no entenien aquell principi, els van confinar al desert, considerant-los una presència antisocial i perillosa. Per tant, val  més que vigilis Kafka. Al capdavall, al món qui sobreviu és qui alça unes barreres més altes i més fortes. I si no ho tens en compte, també et confinaran.

[Kafka a la platja – Haruki Murakami]

La terra blanca

Dura com un cop de puny inesperat als morros.

Inquietant com una primera vegada d’alguna cosa qualsevol.

Tensa com un cable d’un funàmbul.

Roent com un ferro preparat per a ser forjat.

Salvatge com un llop famolenc.

Absorbent com una esponja acabada d’estrenar.

La terra blanca: una novel·la fantàstica! Llegiu-la.

Ningú no pot fugir mai del que ha fet. (…) No hi ha cap secret que no deixi rastre. (…) Dur i sense compassió, amb uns personatges que s’enfonsen en les seves pors i en els seus desitjos. [De la contraportada del llibre editat per Columna edicions.]

Per què hauria de morir-me si ja sóc morta?

Cercles que es tanquen

PM ja havia anat a algun concert a Mataró. Però cap havia estat com el d’aquest dia tan especial.

PM ja havia anat a algun concert de Feliu Ventura. Però cap havia estat com el d’aquest dia tan especial.

Nit màgica a Mataró amb Feliu Ventura, Borja Penalba i Sara Chordà a l’escenari. A la sala, ben plena, el públic entregat.

La veu i la sensibilitat de Feliu Ventura, excel•lentment acompanyades per dos grans músics:

Borja Penalba, que toca la guitarra com els àngels. Ulls tancats, amb la consciència plena en allò que està fent. Se’n pot dir “meditació”, d’això? I Sara Chordà, una gran violoncel•lista que acompanya les cançons de Feliu Ventura amb una gran mestria.

Feliu Ventura va voler acabar el concert amb la cançó “Adéu”, però PM va cridar ben fort “Que no s’apague la llum” quan el grup va tornar a sortir a l’escenari i el cantant de Xàtiva, la va cantar. El millor final, per un concert especial.

Cançons com “Present”, “Finalment” i la mateixa “Que no s’apague la llum”, van REssonar aquest dissabte a Mataró amb més força que mai.

- "Vine-te'n amb mi" (Història d'un sofà)

- "Les nostres preguntes són incendis que les vostres respostes no saben apagar" (Torn de preguntes)

- “Tinc, per a tu, un present per fer els primers passos vers un demà ple de camins” (Present)

- “Vull escriure a pèl sobre els dies que corren” (Els guants de la metàfora)

- “No digues res, només acosta’t i dóna’m la mà” (Finalment)

- “No podran apagar una estrella” (País de carretera)

- "Em vaig perdre de nit en els seus ulls plorats com una lluna de safrà” (Lluna de safrà)

- "Pensa que l’únic que em salva és notar que em notes i buidar-me per omplir-me sols de tu” (Adéu)

- "Passe el que passe, recorda respirar. Passe el que passe, recorda imaginar” (Recorda respirar)

- “Hem de fer més, per a avançar més” (El que diuen els arbres)

- “No hi ha demà si no ets amb mi, acaronant-me; potser besant-me i tot a plena llum” (No sé què sent)

- “Salpar per començar, trobar-nos en un punt i aprendre a navegar” (Si ens queda la cançó)

- “Pren ben fort els punys i a caminar, nodreix les teues ales i a volar” (Ales curtes)

- "Oblidem el passat, no pensem el futur i deixem que el demà comence ara" (Que no s'apague la llum)

"Però avui sembla irrepetible, avui sembla diferent;

cada cop sembla l´últim cop, però aquesta nit la màgia ens ha agafat.

Però la màgia del solstici avui ens ha captivat,

enmig del cercle ha entrat la llum

i res no tornarà a ser com abans.

Enmig del cicle, al mateix punt,

el món sembla haver-se aturat."

                                                                                                          (Cercles - Sau)

Senyors de la guerra (Masters of War)

Veniu senyors de la guerra

els que fabriqueu armes

els avions de la mort

els que fabriqueu bombes,

i no doneu la cara

amagats al despatx

només vull que sabeu

que ja us he vist la màscara.

No heu fet res a la vida

tan sols destruir

jugueu amb el meu món

com amb una joguina més

em feu amo d´una arma

feu la volta i correu

just desapareixeu

quan volen las bales.

Com Judes el vell

mentiu i enganyeu

una guerra mundial

ningú la pot guanyar mai

veig en els vostres ulls

i en els vostres cervells

com entre l´aigua bruta

que embruta el carrer,

Poseu bé els gallets

perque els altres disparin

aneu lluny i observeu

mentre els morts van creixent

sou als vostres palaus

mentre la sang dels joves

s´escapa dels seus cossos

i s´enfonsa en el fang.

Heu dut la pitjor por

que es pugui imaginar

heu volgut dur la por

a portar fills al món

per amenaçar el fill

que no és nat ni té nom

no mereixeu la sang

que us corre pel cos.

Què més em cal saber

per poder opinar

em dieu que sóc jove

i que sóc ignorant

però una cosa sí sé

tot i ser un inexpert

ni Jesús no podria

perdonar-vos mai.

Deixeu-me preguntar-vos

tan bons són els calers

us compren el perdó

de veritat ho creieu

quan sigui el moment

sé que us n´adonareu

tots els vostres diners

no us serviran de res.

Espero que us moriu

que així sigui aviat

Aniré darrera el bagul

en la pàlida tarda

estaré vigilant

que us posin al forat

trepitjaré la tomba

fins saber-vos ben morts.

(Cançó de Bob Dylan, versionada per Gerard Quintana i Jordi Batiste )

Botons

PM va prémer el botó del comandament que accionava el tancament automàtic de les portes del cotxe.

PM va prémer el botó “enviar”.

ALGÚ va rebre un sms.

ALGÚ va prémer el botó de l’intèrfon

PM va obrir la porta.

PM va prémer el botó de l’ascensor.

PM va entrar al pis.

ALGÚ va prémer el botó que apagava la televisió.

PM i ALGÚ van prémer el botó de la tendresa.

PM i ALGÚ van prémer el botó del desig.

PM i ALGÚ van prémer el botó de l’AMOR.

Ja no hi havia més botons per prémer; però en quedaven uns quants per descordar.