Tears in heaven

Hi ha cançons que estan dotades d'una personalitat tan extraordinària que em fan posar la pell de gallina cada vegada que les escolto. Una de les que ocupa un lloc més alt en aquesta llista és "Tears in heaven" d'Eric Clapton.

Em sembla que encara que no sabés ni la història de la cançó ni el que diu, em commouria igualment; però saber que Eric Clapton la va fer per recordar el seu fill de quatre anys mort per una caiguda accidental d'un gratacels fa que aquesta peça tingui una dimensió que la fa especial. A més, està publicada en el que per mi és el millor disc del guitarrita anglès: Unplugged, publicat el 1992. En el CD, a més de Tears in heaven, hi ha altres cançons magníficament interpretades com Nobody knows you when you're down & out, Layla o Sant Francisco bay blues.

Un tros de la lletra de Tears in heaven diu, més o menys, això:

Sabries el meu nom
si et veiés aquí al cel?
Seria el mateix
si et veiés aquí al cel?
Haig de ser fort i seguir el meu camí
perquè sé que no pertanyo al cel.

M'agafaries de la mà
si et veiés en el cel?
M'ajudaries a aixecar-me
si et veiés en el cel?
Trobaré el meu camí de dia i de nit
perquè sé que no em puc quedar aquí en el cel.

Aquest enllaç us portarà a una versió fantàstica que hi ha penjada al youtube i que va fer en un concert a Nova York el 1999. Les veus femenines, un complement fantàstic per aquesta balada. Entreu-hi, ja ho veureu: pell de gallina!

Abans he dit "Cançons que estan dotades d'una personalitat..." Ai... vaig bé? Tenen personalitat les cançons?