Què ho fa que hi hagi cançons que un cop les sents ja no puguis deixar d’escoltar-les i les repeteixis en el reproductor una i altra vegada? A mi això em passa amb algunes. Una d’elles, i que no deixo d’escoltar aquests dies, és Corren, del grup Gossos. Aquesta cançó la varen publicar en el seu penúltim treball d'esudi. La cançó és molt i molt maca: un melodia que enganxa –això que no vol dir que sigui “simple”, “comercial”...-, una lletra preciosa, unes veus magnífiques dels components del grup i la fantàstica col•laboració de la veu especial del cantant i líder del grup Macaco, Dani Macaco, que hi dóna un toc súper especial i definitiu per a fer d’aquesta cançó una peça fantàstica! En definitiva, sona genial! La melodia embolcalla i gairebé t’obliga a tancar els ulls i deixar anar el pensament i els sentiments. Allà on vagin a parar ja no depèn d’un mateix. Aquest és una dels grans misteris de la música: cadascú la viu i la sent segons allò que viu. Aquests dies faig sonar Corren. Potser hi ploro, però no puc deixar d’escoltar-la. Quants i quants cops seguits la dec haver sentit? Uf!
Us poso dos enllaços.
Un, el del vídeo. És molt bonic. Mireu-lo!
L’altre, el del concert de celebració del 15è aniversari del grup. Fantàstica versió! Fantàstic Dani Macaco.
Corrren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.
I ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada