Dura com un cop de puny inesperat als morros.
Inquietant com una primera vegada d’alguna cosa qualsevol.
Tensa com un cable d’un funàmbul.
Roent com un ferro preparat per a ser forjat.
Salvatge com un llop famolenc.
Absorbent com una esponja acabada d’estrenar.
La terra blanca: una novel·la fantàstica! Llegiu-la.
Ningú no pot fugir mai del que ha fet. (…) No hi ha cap secret que no deixi rastre. (…) Dur i sense compassió, amb uns personatges que s’enfonsen en les seves pors i en els seus desitjos. [De la contraportada del llibre editat per Columna edicions.]
Per què hauria de morir-me si ja sóc morta?
La neu s'acaba fonent, però hi ha gent que vivim pensant que alguna de les coses que fem o alguna de les paraules que escrivim o que diguem queden. Quim, moltes gràcies pel teu bloc i pel teu comentari sobre La Terra Blanca. No podem fugir del que som, ja ho saps. Som també el nostre rastre.
ResponEliminaTota la raó: no podem fugir del que som!
EliminaMerci pel teu comentari! :-))
ganes de llegir-la....me n'has fet venir...
ResponEliminaAquesta és la idea d'aquests retalls: fer venir ganes de llegir el llibre.
ResponEliminaAra el tinc deixat; quan me'l tornin te'l deixo si vols.
En aquesta entrada em fa una il·lusió especial el comentari que hi ha del 21 de febrer perquè és de l'autor de la novel·la! :-)
ResponElimina