Aquesta és l'entrada que fa 300!
Déu n'hi do! Trobo que són moltes; sobretot perquè quan vaig començar el bloc no podia ni imaginar que en faria tantes. Tenia una idea remota del que hi volia escriure: pensaments. Però el bloc ha anat evolucionant i ha acabat tenint un contingut que no podia ni imaginar.
Des que anava a l'escola (com a alumne!) no havia escrit mai cap més conte. Quan vaig començar el bloc ni sospitava que escriuria relats; amb l'excusa del bloc ho he fet. I m'ha agradat fer-ho.
Encara ara em poso les mans al cap quan m'adono que em vaig atrevir a escriure haikús (no havia escrit mai poesia!). L'altre dia els vaig rellegir. Dels 12 que hi ha (3 per a cada estació) només me n'agrada algun. Poquets. Però a aquí es queden. No en penso renegar.
Hi he parlat de llibres de la manera que m'ha semblat perquè una ressenya típica no la sabria fer. He parlat de cinema, fent veure que hi entenc. I he gosat parlar de música i de futbol com si la meva opinió tingués algun valor. Fins i tot, alguna vegada he escrit sobre política, que a mi no m'agrada.
Però m'ho he passat súper bé, fent tot aixo! Molt i molt bé!!! L'altre dia algú em deia "t'encanta que et llegeixin". I li vaig dir que sí, que oi tant, que molt! No només que em llegiu sinó que a més m'ha encantat cada vegada que em dèieu que us agradava el que escrivia.
Potser perquè vull deixar d'alimentar aquest ego de la vanitat o potser per altres raons que, sincerament no sé, plego el bloc aquí. Si més no, de moment. 300 entrades, que és una xifra rodona, i punt. Si el punt és un punt i a part o un punt i final només el temps ho dirà.
Canvio la cançó que hi a la banda de la dreta i hi deixo Ítaca (de moment, per sempre!). Alguns dels que em llegiu habitualment ja sabeu que és la "meva" cançó. Avui hi haig de penjar, és clar, la versió que Llach va fer en el concert del seu comiat.
En el calaix de les feines pendents hi quedarà alguna entrada que tenia mig embastada i acabar d'etiquetar les entrades ja publicades. Poca cosa.
I ara podríem tancar tots plegats els ulls, demanar un desig i bufar les espelmes...
Que els desitjos se us compleixin!
Ohhhhhh Quim! Quina entrada tan maca.... M'has emocionat!
ResponEliminaEspero que sigui un punt i seguit... i no un punt i final!
Felicitats per aquestes 300 entrades!!! i torna a escriure quan et vingui de gust!!
Petons,
Esther
Estheeeer!!!! Ja et vaig dir fa pocs dies en un comentari aquí al bloc que tenia molt de mèrit que haguessis seguit el bloc des del 1r dia. I ara resulta que has estat la primera persona que ha sabut que havia publicat la darrera entrada. Ets una privilegiada!!!!! (hahahahaha)
ResponEliminaPot semblar una xorrada, però jo també estic "emocinadillo". En el bloc hi ha molt dels meus darrers cinc anys. Com ja vaig dir en l'entrada 100, el bloc diu molt de mi, de les meves dèries, però també del que he viscut. Tot això ho he compartit amb vosaltres i escriure-ho m'ha ajudat moltes vegades a posar paraules a sentiments que se'm feien difícils d'explicar.
Mooooltes gràcies, Esther, per haver-me llegit tant i per ser-hi encara ara!!!
Quim! ets un crak. Arribes i emociones. He demanat un desig i he bufat les espelmes!!
ResponEliminaEspero que siguis molt feliç fent el que continuis fent, que en definitiva és el que menys acaba important oi?
Petonets!
En bufar les espelmes m'ha envaït una barreja de sentiments tots molt sentits indiscutiblement et trobare a falta.
ResponEliminaEl desitg?...
Gràcies Sílvia. Espero que el desig se't compleixi!
ResponEliminaPetonets també.
Anònim, gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaNo trobis a faltar el bloc!!! Sempre el pots anar rellegint. Hi ha 300 entrades per anar repassant! (hahahahaha)
El desig? Un que sigui ben teu!!! I tant de bo se't compleixi!!!
Fa poc que trec el nas en el teu bloc, ha sigut un plaer poder llegir els teus relats/pesaments, una abraçada ben llarga!!
ResponEliminaGràcies Anònim! Una abraçada també per a tu.
EliminaHola!
ResponEliminaFa poc que em passejo pel blog i m´agrada per la manera clara, amena, d´explicar ja sigui el comentari d´un llibre o un pensament personal. Em sembla un espai compartit des del moment que qualsevol pot opinar.
300 entrades fan patxoca! Hi ha per anar llegint.
Parada temporal o definitiva. Gràcies per ser-hi.
Imma C.
Gràcies Imma. I si t'animes a seguir llegint entrades antigues i a dir-hi la teva, serà fantàstic!
EliminaOoohh... Quin greu Quim. M'agradaven molt les teves opinions i poemes. Són converses amb persones sàvies.
ResponEliminaDesitjo que tornis agafar el fil més endavant.
Una abraçada.
Teresa C.
Gràcies Teresa. Tots tenim molta saviesa a dins.
EliminaUna abraçada!
els punts i finals haurien de poder ser punts i seguits...
ResponElimina