Nos sobran los motivos

Només Sabina pot dir-ho així! Avui, que parli ell...

Este adiós, no maquilla un "hasta luego",

este nunca, no esconde un "ojalá",

estas cenizas, no juegan con fuego,

este ciego, no mira para atrás.

Este notario firma lo que escribo,

esta letra no la protestaré,

ahórrate el acuse de recibo,

estas vísperas, son las de después.

A este ruido, tan huérfano de padre

no voy a permitirle que taladre

un corazón, podrido de latir,

este pez ya no muere por tu boca,

este loco se va con otra loca,

estos ojos no lloran más por ti.

Portes

PM va tancar per sempre la porta amb dues voltes de clau.

Mai més no hi tornaria a entrar. Amb el cop de porta deixava enrere uns anys que no havien estat gens fàcils; però que eren plens de vivències que, n’estava segur, acabarien essent només positives.

                  *     *     *

PM va obrir la porta amb les noves claus i va entrar a casa seva. Es va deixar caure al sofà, va respirar profundament i va demanar a l’univers que aquell fos un veritable començar.

*     *     *

Amb aquell cop de porta no es tancava només un pis. Es tancaven altres ferides que costarien de cicatritzar; però era fort i s’ho tornaria a demostrar un cop més.

*     *     *

Amb aquella porta que obria, segur que se n’obririen d’altres que ara ni tan sols podia imaginar.

CRÉIXER

Quan li van dir que CRÉIXER s’escrivia

amb D com Dolor,

com Desesperança,

i com Desil·lusió,

amb F com Frustració,

amb I com Ira,

amb P com Pena,

i amb T com Tristesa,

es va pensar que no sabia escriure.

Quan ho va entendre, va pensar que s’hagués estimat més no saber llegir.

*    *    *

Quan li van dir que CRÉIXER s’escrivia

Amb D com Descobriment,

i com Dignitat,

amb O com Oportunitat,

amb V com Valentia,

amb E com Esforç,

amb L com Lluita,

i amb P com Progrés,

 es va pensar que no sabia escriure.

Quan ho va entendre, va pensar que això de saber llegir era fantàstic.

Veles e vents...

Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar:

mestre i ponent contra d’ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir,

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l’estat natural,

e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets:

fugint al mar, on són nudrits e fets,

per gran remei en terra eixiran.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me’n romandrà,

e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé

Io tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lats,

mas jo no creu que mon voler sobrats

pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler

que, jo morint, no meta mi en oblit.

Sol est pensar me tol del món delit,

car, nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder

e sia tost en ira convertit.

E jo forçat d’aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me’n romandrà,

e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé

                                                                                                                   Ausiàs March 

                             

"Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar"

Morir-se de por

Sapete che succede quando non si è più abituati a ricevere amore? Succede che non ti fidi più, che preferisci stare solo. Succede che quando qualcuno ti dice “Ti voglio bene” rispondi con un sorriso e pensi “Come no”. Succede questo, non sei amato per molto tempo e, quando trovi qualcuno che ti ama davvero, muori di paura.” (F. Roversi)