Llavors ja era fort i no perdia mai la calma
I em divertia tot i havia après a saludar-te
Content i exhibint la més radiant de les rialles,
Tocant-te com els forts: els éssers als que és impossible ferir.
No ploris nen que no sabré què dir,
No ploris nen que ets més bonic quan rius.
Llavors ja era fort i dominava les paraules
I construïa móns perfectes on no m'importava
Ni amb qui has dormit avui ni què faràs demà a la tarda,
Ni penso algunes nits...
Que ets massa semblant a qui busco per mi.
Qui gosarà sentir que el protegeix
La conca d'unes mans mortes de fred?
I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava.
Els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n.
No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel.
Llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir...
O és que vostè no està d'acord amb mi?
Qui vol un conte trist per anar a dormir?
I construïa móns perfectes
