Mots ben travats_13

- Per què preguntes tant?
- Les respostes em tranquil·litzen.
- Prova de viure sense entendre-ho tot.

(Quirat i mig - M. Dolors Millat)

Una imatge x per una frase 02

Tinc les mans plenes amb tot el que hem compartit

(Pep Sala)

Ai, Sepharad!

Ai Sepharad!!! Com pots ser tan desagraït? Com pots ser tan mesquí i vulgar? Com pots guardar en les teves entranyes tant d’odi i de còlera? Com pots arribar a ser tan ridícul?

LAPAO? En dieu LAPAO? De veritat? Quan t’adonaràs Sepharad que hi ha  intents de fer mal que fins i tot acaben fent riure? Penses que canviant el nom d’una llengua faràs mal a aquesta llengua i als seus parlants? 

Fins on t’arriba la capacitat de no deixar de soprendre’ns, Sepharad?

Què farem sense tu quan ens haguem independitzat? Qui ens farà riure? I a tu, qui et mantindrà?

Amb mesures així la TEVA independència de Catalunya cada vegada és més a prop. Gràcies Sepharad. Nosaltres sols no ho aconseguiríem. Gràcies i llarga vida al LAPAO!!!

Perquè avui el Parlamento Aragonés ha aprovat una llei de llengües que canvia el nom al català.

Perquè avui a 1r d’ESO m’ha tocat CaUSalment treballar el tema del domini lingüístic del català.

Perquè avui a 4t d’ESO m’ha tocat CaUSalment treballar Salvador Espriu i he triat aquest poema per fer-ho.

I perquè aquest any és l’Any Espriu.

Per tot això,  aquesta entrada i aquest poema en LAPAO de Salvador Espriu. Un poema ple de sensatesa que convida Sepharad a establir ponts de diàleg i a mirar de comprendre. Ai, Sepharad...!!

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

 [Sepharad és el nom en llengua hebrea que és dóna a Espanya]

No puc deixar d'escoltar-la_03

Ja era fort és una de les cançons de Manel que més m'agraden: per la melodia, que enganxa; per la lletra que és força "enigmàtica", però que té versos que em ressonen, per no sé què més... Però aquests dies m'ha atrapat i l'escolto una vegada i una altra.

Llavors ja era fort i no perdia mai la calma

I em divertia tot i havia après a saludar-te

Content i exhibint la més radiant de les rialles,

Tocant-te com els forts: els éssers als que és impossible ferir.

No ploris nen que no sabré què dir,

No ploris nen que ets més bonic quan rius.

Llavors ja era fort i dominava les paraules

I construïa móns perfectes on no m'importava

Ni amb qui has dormit avui ni què faràs demà a la tarda,

Ni penso algunes nits...

Que ets massa semblant a qui busco per mi.

Qui gosarà sentir que el protegeix

La conca d'unes mans mortes de fred?

I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava.

Els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n.

No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel.

Llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir...

O és que vostè no està d'acord amb mi?

Qui vol un conte trist per anar a dormir?

I construïa móns perfectes

Micromicrorelats: Serrera

[Ara que estan de moda els microrelats, jo escric micromicrorelats ;)]

U: Caminar vs Menjar.

Abans buscaven un cim i si hi havia un restaurant a prop aprofitaven per menjar una mica. Ara busquen un restaurant i si hi ha un cim a prop aprofiten per caminar una mica.

Dos: A l’hotel.

-  Sabeu si hi ha gaire neu al Serrera?
- Ui, sí!!! Molta!! Fins i tot la pista està tallada. Haureu de deixar el cotxe molt lluny. No hi ha aneu pas.

- Ho provarem...

-  Patxi... ¡¿Qué quieren ir al Serrera?!

- La semana pasada fue una pareja y les pilló un alud. Él murió. Ella vive, pero está muy jodida.

- Bé... ho provarem.

- Voleu deixar-nos un telèfon de contacte d’algun familiar per si de cas?

Tres: Que valents!
Una parella jove que puja amb els esquís, atrapa quatre excursionistes que intenten caminar amb la neu fins als genolls.

- Sí que sou valents. Sense raquetes, sense grampons... A les dotze del migdia,  quan comenci a desglaçar, la neu us arribarà a la cintura.

- Anem fins aquí al Sarrera.
-Al Sarrera? No és pas aquest... És aquella punta que es veu allà a l’aaaaaltra banda...

- Bé... de fat ara ja... volíem baixar!

- Sí, sí , ja tiràvem avall...

Al cap d'una estona, quatre excursionistes, baixant d'una muntanya: 

- Ha dit valents, per no dir...

- Calla, calla...

Silenci.