"¿Controlar los sentimientos? Hija mía, ¿pero quién
puede hacer eso? Nadie. Los sentimientos están ahí, los puedes ocultar o puedes
dejar que salgan, puedes intentar esconderlos bajo el cuerpo hasta que
exploten, pero intentar controlarlos… eso no tiene ningún sentido. No creo que
se deba ser culpable por sentir. ¿Sabes qué, Alicia? Si en esta vida hay algo
real, algo auténtico, son los sentimientos, te lo aseguro."
De tant en tant, llegia articles que explicaven que
havia de motivar els alumnes de secundària per afavorir que aprenguessin més i
millor.
O sovint parlava amb gent que no és d’aquest
àmbit professional que li deien que els continguts escolars a ESO haurien de ser
més atractius del que eren.
Quan a classe li va tocar explicar aquesta
pàgina a alumnes de 14 anys no sabia si posar-se a riure o a plorar.
Mentre collia l’ànima que li havia caigut als
peus, un alumne li va demanar si l’examen d’aquella unitat seria gaire difícil.
Una entrada que
ja no pot faltar en aquest bloc. Una entrada que parla de les cançons que més m’han
agradat del CD de la Marató d’aquest any.
Coral·lí - La primera
cançó de la qual vull parlar és Coral·lí, una cançó d’Adrià Puntí. Probablement sigui
la millor cançó d’aquest compositor i cantant que té aquella meitat de boig i
de geni que tenen tots els genis i alguns bojos. És una cançó d’amor
maquíssima. A l’hora de compondre-la, Adrià Puntí hi va abocar tota la seva
tendresa i la lletra desprèn una certa innocència que jo trobo que s’adiu molt
a l’hora de parlar d’amor i enyor. Per si de cas amb tot això no n’hi hagués
prou, resulta que la cançó la interpreten els Blaumut! I com que són molt bons,
se’n surten fantàsticament bé i en fan una versió maquíssima.
“...un somni rosa,
no hi cap el gris...”
Ningú més que tu
- Pablo Alborán es versiona a si mateix i canta en català una de les seves
cançons. La lletra té aquell sucre que embafa, però que té un públic assegurat.
Tanmateix la veu val la pena i el malagueny aconsegueix que en català la seva
cançó també arribi.
“Regala’m un somriure
Ensenya’m a somiar”
Vida -Vida és la
joia que amaga aquest CD. Una autèntica meravella! Llach va fer el 1979 un cant
preciós a la vida, a les ganes de viure. Mot a mot, vers a vers, la lletra ens
convida a la vida i a l’acceptació de la mort des de la serenitat del qui sap
que no hi ha cap altre final possible. I la versió d’aquest CD és de pell de
gallina. L’Estrella Morente posa la seva veu i el seu estil de “cantaora"
de flamenc per fer una enorme versió en català. Amb una cirereta al capdamunt
del pastís: la veu d’en Llach.
“M’han dit les
veus assenyades
que és inútil el
cansar-me;
però a mi un
somni mai no em cansa”
Pots somiar una
mica en mi - M’agrada la versió que l’Anna Roig i l’ombre de ton chien fan de
la coneguda cançó Dream a little dream of me. És una peça que ha estat molt
versionada i, per tant, no és fàcil fer-ne una
versió gaire diferent. En tot cas, aquesta té el mèrit que ha estat feta
en català i ha quedat molt i molt xula. Un clàssic del jazz amb el qual l’Anna Roig ens desitja que els somnis
ens siguin ben dolços.
“Que tinguis
dolços somnis.
Que tots els teus
temors ara es fonguin”
No dubtaria - No
havia sentit mai Margarett. M’ha semblat un grup de pop semblant a altres que
actualment hi ha en la música en català. Potser no aporten gaire res de nou al
panorama musical actual en català, que viu uns moments tan dolços; però també tenen
prou qualitat per fer-s’hi un lloc. En tot cas, en aquest CD de la Marató fan
una bona versió en català de la coneguda cançó d’Antonio Flores.
“Si pogués
oblidar aquell plor que vaig sentir,
Si el pogués
esborrar i apartar-lo lluny de mi”
Quan te’n vas no
brilla el sol - Aquesta m’encanta!!! Quan vaig posar el CD per primera vegada, em
va atrapar de seguida. Magnífica versió d'Ain't no sunshine una cançó de Bill Withers molt i molt
versionada. La veu de Sanjosex i la guitarra del millor guitarrista de blues de
Catalunya, Amadeu Casas, fan que la
cançó no pugui deixar d’escoltar-se. És d’aquelles cançons que et convida a posar
el volum del reproductor ben alt.
“I es fa dur
haver d’esperar que tornis, quan te’n vas”
Jardí de roses - La
TV posa et posa de moda tan ràpid com et fa desaparèixer del mapa. No sé si
això és el que els passarà a The Mamzelles, que es van fer molt populars per la
seva aparició a l’spot de la Generalitat “Envàs on vas?”. En tot cas, ens han deixat per aquest
CD una cançó enganxosa amb una lletra que parla d’amor des d’un punt de vista
que m’agrada. Deu ser que ningú no té jardins de roses per a ningú potser
perquè l’amor no deu ser un camí de roses per a ningú (valgui la redundància
del tot buscada). En fi, deixem-ho estar...
“Puc cantar-te cançons que et facin somiar, però de res no et servirà si no lluites pel que estimes"
Som fets l’un per
l’altre - Una altra meravella que amaga aquest CD. La joveníssima Núria Graham –17
anys només!– posa la seva veu preciosa al servei d’aquesta cançó que sembla
feta expressament per a ella. Una veu i una lletra que arriba ben endins.. Una
altra cançó que es fa escoltar més d’una vegada.
[Enceto avui una nova secció en el bloc que tindrà una periodicitat tan irregular com les altres (mots ben travats, no puc deixar d'escoltar-la, una imatge x una frase...). La titulo “aforisme” perquè és una frase breu que anuncia alguna cosa sense argumentar-la. Hi ha qui diu –wikipedia dixit- que els aforismes són pensaments complexos expressats de forma colpidora o estètica. Si és així, en aquesta secció no sé què hi haurà, però aforismes segur que no. Res de pensaments complexos –faltaria més!- i l’estètica la deixarem pels grans pensadors de la història de la humanitat. Perquè de pensar ens en fem farts, oi?]
