Bon 2013!

Amb aquesta cançó us vull desitjar un bon 2013.

"Oblidem el passat,
No pensem el futur
i deixem que el demà comence ara"

"Vivim, vivim somiant"

Nadal al cim amb amics i Julius Evola

PM no havia sentit a parlar mai de Julius Evola fins que es va asseure en una pedra incòmoda a recer del vent fred que bufava dalt del cim.

Va escoltar el text, mentre en seguia la lectura amb la còpia que li havien fet arribar.

“Diuen que Nadal és il·lusió. Mes no n’hi ha prou que sigui Nadal. En aquests temps plens de dificultats, necessitem un antídot que ens obri una porta a l’alegria i a la il·lusió”

Totalment d’acord  amb aquest primer paràgraf: Nadal no és raó suficient per a res. En tot cas, pot servir per enganyar-nos amb una teranyina de falsa felicitat. Manca quelcom més que un 25 de desembre cada any al calendari per saber que tenim el dret a ser feliços i l’obligació d’intentar-ho cada dia. PM va mirar al seu voltant i en un moment es va omplir de raons per ser feliç: els amics amb qui estava, la muntanya i, sobretot... ELL! Sí, ell era, és, una raó suficient per a ser feliç! De fet ningú no en té cap altra que un mateix. Cadascú no és una raó més per ser feliç; és LA raó!

Mentrestant la lectura del text havia continuat i va poder sentir com el lector proclamava amb veu forta i clara:

“Segons Évola, «la muntanya ensenya el silenci, aparta de la xerrameca i s’endú les paraules inútils.»

Aquell matí de Nadal al cim no hi havia gaire silenci, tanmateix valia la pena perquè eren paraules sàvies qui el trencaven, perquè allò que es deia estava escrit des del cor d’algú que està enamorat de la muntanya i, sobretot, dels valors que s’hi poden aprendre.

“Som al cim, escriu Evola, la mirada es fa cíclica i solar, desapareix el record de les petites preocupacions, dels petits homes de la petita lluita de la vida (...) Aquest és l’antídot que necessitem en aquests temps plens de dificultats. Aquesta és la poció que ens ha d’obrir la porta de l’alegria i de la il·lusió”

Acabada la lectura del text, PM va celebrar el Nadal envoltat d’amics i va veure amb goig com any rere any la colla anava creixent. El glop de cava que va fer després de brindar, va ser com un elixir amb gust a alegria. 

Si ens veiessis...

Bon Nadal, però que sigui Nadal cada dia!

Si els veiessis...
Si ens veiessis...

Mots ben travats_10

Potser estar viu és això: atrapar instants que moren (L'elegància de l'eriçó - Muriel Barbery)

Que ningú no et salvi la vida

Ostres, m’ha deixat amb la boca oberta! 

Que ningú no et salvi la vida és un llibre totalment absorbent, impossible de deixar-lo fins que no l’acabes. 217 pàgines llegides d’una tirada! Un dels millors llibres que he llegit últimament, sense cap dubte.

La novel·la està estructura en quatre parts perfectament equilibrades com si fossin les potes d’una taula que no pot bellugar-se gens perquè allò que s’hi ha deixat al damunt és d’una fragilitat extrema.

Segurament que a algun lector li decebrà el final perquè... acaba com acaba (és que no vull donar pistes, ni una!), però aquest final inesperat encara la fa més gran a la novel·la. Què carai, quan la literatura té aquesta capacitat de sorprendre és més fascinant encara!

En Víctor va salvar la vida a l’Enzo. Ara en Víctor li’n demana comptes. Vint anys després, algú llegirà una carta amb una petició molt concreta. Un altre favor.

Més enllà de l’argument, la novel·la parla de la vida i la mort, de l’amistat, de l’amor, de la culpa, de la compassió, de situacions límit, de cruïlles on has de triar (el dret i el deure de triar constantment!)...

A més, és un llibre ple d’aquelles frases impactants, que tenen molt de suc, que diuen “coses”, encara que a cadascú li diguin coses diferents. Ja m’enteneu.

Un home existeix perquè existeixen els altres és la primera frase del llibre. I partir d’aquí ja no podreu parar de llegir.

Llegiu-lo, de veritat!

Per cert, si un dia algú us salva la vida, què estareu disposats a fer per recompensar-li?

* Sempre havia dit que valia més penedir-se del que s’havia fet que del que no s’havia arribat a fer.

* La vida sempre es torna una cosa inesperada.

* L'atzar no és pas un joc amb regles definides i moltes vegades es disfressa de destí

- Canviaries alguna cosa de la teva vida?
- Del que ja he viscut vols dir? El problema és que si canvies una sola cosa, moltes de les que no canviaries desapareixen; la vida no és una suma, és una equació.

* Tots dos escolten el silenci de l’altre.

* Què devia permetre que dues persones continuessin juntes després de tant de temps? L’amor? La por? Es tocaven en algun punt, l’amor i la por?