Virtuts

Té la virtut de posar-me de mal humor.

Té la virtut de provocar estranyesa per allò que ja és conegut.

Té la virtut de fer encallar els meus pensaments en allò que ja és sabut

Té la virtut d’aconseguir que una tonteria esdevingui mal de cap.

Té la virtut de desequilibrar-me.

Té la virtut de convertir un no-ningú en algú important.

Si aquestes virtuts les tingués algú de fora de mi, m’espantaria d’haver-li atorgat tant de poder. Però només jo tinc tant de mèrit. Mèrit absurd, però mèrit al cap i a la fi. Val més això que res. O no?

Llavors ja era fort i no perdia mai la calma (Ja era fort - Manel)

Mots ben travats_13

- Per què preguntes tant?
- Les respostes em tranquil·litzen.
- Prova de viure sense entendre-ho tot.

(Quirat i mig - M. Dolors Millat)

Una imatge x per una frase 02

Tinc les mans plenes amb tot el que hem compartit

(Pep Sala)

Ai, Sepharad!

Ai Sepharad!!! Com pots ser tan desagraït? Com pots ser tan mesquí i vulgar? Com pots guardar en les teves entranyes tant d’odi i de còlera? Com pots arribar a ser tan ridícul?

LAPAO? En dieu LAPAO? De veritat? Quan t’adonaràs Sepharad que hi ha  intents de fer mal que fins i tot acaben fent riure? Penses que canviant el nom d’una llengua faràs mal a aquesta llengua i als seus parlants? 

Fins on t’arriba la capacitat de no deixar de soprendre’ns, Sepharad?

Què farem sense tu quan ens haguem independitzat? Qui ens farà riure? I a tu, qui et mantindrà?

Amb mesures així la TEVA independència de Catalunya cada vegada és més a prop. Gràcies Sepharad. Nosaltres sols no ho aconseguiríem. Gràcies i llarga vida al LAPAO!!!

Perquè avui el Parlamento Aragonés ha aprovat una llei de llengües que canvia el nom al català.

Perquè avui a 1r d’ESO m’ha tocat CaUSalment treballar el tema del domini lingüístic del català.

Perquè avui a 4t d’ESO m’ha tocat CaUSalment treballar Salvador Espriu i he triat aquest poema per fer-ho.

I perquè aquest any és l’Any Espriu.

Per tot això,  aquesta entrada i aquest poema en LAPAO de Salvador Espriu. Un poema ple de sensatesa que convida Sepharad a establir ponts de diàleg i a mirar de comprendre. Ai, Sepharad...!!

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

 [Sepharad és el nom en llengua hebrea que és dóna a Espanya]

No puc deixar d'escoltar-la_03

Ja era fort és una de les cançons de Manel que més m'agraden: per la melodia, que enganxa; per la lletra que és força "enigmàtica", però que té versos que em ressonen, per no sé què més... Però aquests dies m'ha atrapat i l'escolto una vegada i una altra.

Llavors ja era fort i no perdia mai la calma

I em divertia tot i havia après a saludar-te

Content i exhibint la més radiant de les rialles,

Tocant-te com els forts: els éssers als que és impossible ferir.

No ploris nen que no sabré què dir,

No ploris nen que ets més bonic quan rius.

Llavors ja era fort i dominava les paraules

I construïa móns perfectes on no m'importava

Ni amb qui has dormit avui ni què faràs demà a la tarda,

Ni penso algunes nits...

Que ets massa semblant a qui busco per mi.

Qui gosarà sentir que el protegeix

La conca d'unes mans mortes de fred?

I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava.

Els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n.

No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel.

Llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir...

O és que vostè no està d'acord amb mi?

Qui vol un conte trist per anar a dormir?

I construïa móns perfectes