divendres, 30 d’octubre del 2009

José Saramago

No sé  si us  agrada  Saramago. Jo n'he llegit un  parell de  llibres i un –La  caverna– em  va  agradar;  l'altre  –Assaig sobre la ceguesa–, no.
Fa uns dies en el suplement del dissabte Babelia de El país hi havia una entrevista-reportatge a l'escriptor molt interessant arran de la publicació del seu darrer llibre Caín en el qual es veu que revisa la història del personatge bíblic i la seva relació amb Déu. Fa bona pinta el llibre, tinc ganes de llegir-lo. Però en tot cas, avui us volia parlar d'un parell de frases que diu en l'entrevista. L'una és la que el redactor va triar com a  tittular: "La muerte es la inventora de Dios". En el text, la frase la completa aquesta altra: "Si fuéramos inmortales no tendríamos ningún motivo para inventar un Dios". No us sembla que té força raó?. I l'altre  fragment de l'entrevista que volia destacar és una idea a la qual m'hi avinc del tot: "Ateo es sólo una palabra. En el fondo, estoy empapado de valores cristianos, y es verdad que algunos de estos valores coinciden con valores de humanismo. Los acepto". Es pot no ser creient en cap religió i, en canvi, aprofitar, per anar pel món, els valors propossats pel cristianisme: són profundament humans.

Aquest enllaç us portarà a l'entrevista-reportatge. És interessant, de veritat!
Entrevista-reportatge Saramago

6 comentaris:

  1. Què dir de Saramago! M'encanta!!
    M'encanta aquest estil tan clar i senzill, aparentment, però que sempre és l'excusa per tractar temes profunds del pensament i de la vida. Però el que sempre em sorprèn és la seva capacitat d'imaginar personatges i històries.
    El primer llibre que vaig llegir va ser Tots els noms (1999), on no hi surt cap nom de persona en tot el llibre... gennial!
    A L'Home duplicat (2003) un professor d'història d'institut lloga una pel·li titulada "Qui cerca troba" i quan la mira a casa reconeix que el personatge que fa de recepcionista en un hotel és ell...
    A l'Assaig sobre la lucidesa (2004) a les eleccions d'una ciutat el 83% de la població vota en blanc...
    A Les intermitències de la mort (2005) la primera frase ja és genial: "L'endemà no es va morir ningú"...
    I l'últim que he llegit El viatge de l'elefant (2008) descriu el viatge que fa l'elefant Salomó de Lisboa a Portugal, com a regal del rei de Portugal a l'arxiduc Maximilià d'Àustria...
    Ah! en tinc un que no he llegit Els poemes possibles i això que me'l va dedicar el dia de Sant Jordi del 2005!!
    Petons,
    Esther

    ResponElimina
  2. Ostres, doncs jo no he llegit mai res de Saramago, i a sobre no em sona cap d'aquests títols que diu l'Esther, però aquestes frases ón molt bones, fan venir ganes de llegir-ne més...
    Si algú no sap què regalar-me, m'agradaria molt un llibre de Saramago!!!
    Mercè

    (També crec que els valors cristians, com els que aporta qualsevol altra religió, formen part de la persona de la mateixa manera que la seva cultura, que el seu tarnnà, que el seu caràcter... i que són, per tant, inesborrables. Crec que hem d'aprendre a valorar-los com a part del nostre ser i estimar tot allò de bo i de dolent que ens aporten. També crec que "bo" i "dolent" només són dues cares d'una mateixa moneda).

    ResponElimina
  3. Doncs ja veus que l'Esther parla "precisament" dels que jo no he llegit; tot i que no estic segur de si vaig llegir l'"Assaig sobre la ceguesa" o l"Assaig sobre la lucidesa". En tot cas, aquest ja no el tinc. Però, si vols, et puc deixar (US puc deixar, si algú vol) "La caverna".
    També té frases bones, eh!
    Una: "diem als indecisos, Començar pel començament, com si aquest pricipi fos el cap sempre visible d'un fil mal cargolat que n'hi hagués prou d'estirar i anar estirant fins a trobar-ne l'altre cap, el del final, i com si, entre l'un i l'altre, haguéssim tingut a les mans un fil llis i continu on no hagués calgut desfer nusos ni desenredar entortolligaments, cosa impossible que passi a la vida d'un cabdell, ni tampoc, si se'ns permet una altra frase feta, al cabdell de la vida" [sic]

    ResponElimina
  4. A mi em sembla que ja estem prou de sort si arribem a trobar un cap, he, he!
    Mercè

    ResponElimina
  5. És cert que a vegades costa, fins i tot, trobar un cap; però com diu una cançó del grup "Manel":
    "I, a vegades, ens en sortim.
    I, a vegades, ens en sortim.
    I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
    I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim".

    Ja reconec que no és gens "profunda" aquesta lletra. Però és, precisament, la simplicitat el que li dóna la raó. Irrefutable: "A vegades ens en sortim".

    ResponElimina
  6. La simplicitat, a vegades, és ENCANTADORA!!
    Mercè

    ResponElimina