Caín

Fa uns dies us parlava de Saramago. Llavors la meva intenció no era fer referència a la seva obra sinó que em vaig fixar en algunes opinions seves sobre la religió i la fe a partir d'una entrevista que vaig llegir al diari i que li van fer arran de la publicació del seu darrer llibre: Caín. Ja us vaig dir que el llibre feia bona pinta i que tenia ganes de llegir-lo.

Bé, ja he llegit Caín. Ho diré curt i ràpid: si voleu passar bones estones, llegiu-lo!

Deu ser que la ironia de Saramago s'acosta al meu sentit de l'humor (devem coincidir en això; en res més ja que, per exemple, ell és més gran que jo: en té 87 i jo encara no, jejeje), però hi vaig riure i somriure molt llegint la història de Caín.

Pobre home aquest en Caín! Al cap i a la fi, no va fer gaire res: només va matar el seu germà i ja va ser castigat durament per Déu. Quina injustícia! Saramago ens presenta un Déu totalment injust amb la humanitat a qui no demostra que estimi gaire. És un Déu que comet molts errors i que no fa un bon ús de les seves, suposades, virtuts. Bé, no us explicaré el llibre, però te fragments i diàlegs d'una ionia i humor fantàstics. En transcric algun exemple, certament triat a l'atzar. Poso aquests, però n'hi podria haver molts més; no vol dir que aquests siguin els millors:

" Les serps no parlen, com a màxim xiulen, va dir el senyor, La del meu somni parlava, I què més et va dir, si es pot saber, va preguntar el senyor, esforçant-se per imprimir a les seves paraules un to burleta que no s'adeia gens amb la dignitat celestial de la seva indumentària, La serp va dir que no ens moriríem, Ah, vaja, la ironia del senyor era cada vegada més evident, pel que sembla, aquesta serp es creu que en sap més que jo".

"Clama al cel la falta de previsió del senyor, que si realment no volia que se li mengessin el fruit en qüestió ho hauria tingut ben fàcil, simplement podia no haver plantat aquell arbre, o haver-lo plantat en un altre lloc, o encerclar-lo amb una tanca de filferro".

"Quina mena de senyor és aquest que ordena a un pare que mati el seu propi fill, És el senyor que tenim  (...) I si aquest senyor tingués un fill, també el faria matar, pregunta isaac, Això ens ho dirà el futur".

En fi... no us vull cansar. Val més que llegiu el llibre. Per cert, les cites estan copiades textualment i he procurat no fer cap errada i és que una de les característiques de l'estil de Saramago és aquesta manera de puntuar els textos.

Llegir fa venir ganes de llegir: L'any 2000 Saramago va publicar "L'Evangeli segons Jesucrist". Tinc ganes de llegir-lo!