Joan Margarit

No llegeixo gaire poesia. No és un gènere que prefereixi. Però, en canvi, hi ha autors que m'agraden força. Un d'ells és Joan Margarit. És uns dels poetes més coneguts i reconeguts de l’actualitat en llengua catalana.
Un dels seus poemes més bonics és Els ulls del retrovisor, on parla a la seva filla Joana, disminuïda psíquica i física.

ELS ULLS DEL RETROVISOR
Ja estem acostumats els dos, Joana,
que aquesta lentitud,
quan recolzes les crosses i vas baixant del cotxe,
desperti les botzines i el seu insult abstracte.
Em fa feliç la teva companyia
i el somriure d'un cos que està molt lluny
del que sempre s'ha dit de la bellesa,
la penosa bellesa, tan distant.
L'he canviat per la seducció
de la tendresa que il•lumina
el buit deixat per la raó al teu rostre.
I, quan em miro en el retrovisor,
no veig uns ulls senzills de reconèixer,
perquè hi brilla l'amor que hi han deixat
tantes mirades, i la llum, i l'ombra
del que he vist, i la pau que reflecteix
la teva lentitud, que és dins de mi.
És tan gran la riquesa que no sembla
que aquests ulls del mirall puguin ser els meus.

Mireu aquest vídeo en què el mateix poeta recita aquests versos fantàstics. Emociona!