diumenge, 27 de juny del 2010

Philippe Claudel

Tot el que he llegit d’ell m’ha encantat, m’ha enamorat. Em refereixo a Philippe Claudel. Un autor francès magnífic. Té tres llibres traduïts al català i són fantàstics. El millor, per a mi, Les ànimes grises. Una obra mestra. No és l’argument el millor d’aquesta obra sinó que fascina per la manera com l’autor aconsegueix fer un retrat psicològic dels personatges principals. Allò que han viscut els personatges, Claudel ho plantifica davant del lector amb una cruesa vivíssima. Un vell policia retirat,no només de la feina sinó pràcticament de la tasca gens fàcil de viure, fa memòria d’uns fets ocorreguts en un petit poble fa uns anys i que ell creu que no es van aclarir de forma adequada. Certament, el color gris predomina en tota la novel•la. L’atmosfera es carrega d’aquest color i acaba gairebé ofegant el lector : un poble gris, trist, molt gris i molt trist, on hi ha ocorregut uns fets grisos, molt grisos, que no s’han aclarit mai i protagonitzats per uns personatges grisos, molt grisos, massa grisos per poder dir que són dignes d’alguna cosa. Un retrat del que som tots plegats? Esperem que no!
És un llibre que admiro.

El segon, La néta del senyor Linh, tracta d’un refugiat qualsevol d’un país qualsevol i d’una guerra qualsevol que fuig acompanyat de... Millor que ho descobriu vosaltres. El protagonista és un home senzill, un “bon home”, a qui la guerra ha destrossat. És un llibre curt que es llegeix molt bé i que no deixa indiferent. Del tot recomanable!

I el darrer que he llegit és L’informe de Brodeck. Diria que s’assembla a Les ànimes grises pel que fa al tipus de personatges, que Claudel domina tan bé. Personatges altra vegada grisos, sense cap toc de color a les seves vides. Un llibre magnífic que explica molt bé la por que ens pot arribar a fer allò que ens és desconegut i més si descobrim que allò que no coneixem és una persona que, per altra banda, ho sap tot de nosaltres i que és capaç de retratar-nos amb tanta sinceritat i clarividència que no es pot suportar pel fet de ser massa evident.

“Vaig caure a terra. Vaig caure. Encara caic. Ara només visc en aquella caiguda. Sempre.” (Les ànimes grises)

“L’home gran és diu Linh. És l’únic que sap que es diu així, perquè tots els que ho sabien van morir al seu voltant.” (La néta del senyor Linh)

“Sé fins a quin punt la por pot transformar un home. Abans no ho sabia, però ho vaig aprendre.” (L’informe de Brodeck)

Llegiu Claudel!

4 comentaris:

  1. Gràcies per haver-me deixat l'enllaç a ca la Quadern de mots... Ja t'he posat a la meva llista d'enllaços. Buscaré aquests llibres.

    Ara crec que n'ha sortit un altre, en català del P. Claudel.

    ResponElimina
  2. Un altre de Philippe Claudel???? Tant de bo!!! Saps titol??

    ResponElimina
  3. Sí, el vaig veure per Sant Jordi. L'altre dia no recordava el títol, però després l'he buscat. Es diu Perfum. L'edició és del Març 2013.

    ResponElimina
  4. Gràcies Carme! Aquest no s'escapa!!!!!

    ResponElimina