Cassandra

Cassandra era filla dels reis de Troia i havia rebut el poder de predir el futur de mans del propi Apol•lo perquè aquest déu es va enamorar d’ella i li va prometre casar-se amb ell si li concedia aquest do. Quan li fou atorgat aquest do, Cassandra va refusar casar-se amb Apol•lo i el déu, enfadadíssim, la va castigar a no ser escoltada ni creguda per ningú. Per tant, encara que coneixia el futur, ningú no li feia cas. Per això, tot i que Cassandra va predir la destrucció de Troia, no va poder evitar-la.

En el penúltim disc del gran Ismael Serrano, el cantautor hi té una cançó que es diu mateix “Casandra”. En el llibret de les lletres, Ismael Serrano la dedica “a la gente que sale a la calle condenando la guerra, a los que sueñan con un mundo mejor” . La cançó és preciosa i val la pena que l’escolteu.

És un cant optimista: ningú s’ha cregut a Cassandra tot i haver predit guerres i fam, però també ha vist la llum de l’albada, l’esperança. Finalment, al cap dels anys algú la troba i se l’escolta. Aquest xicot buscava esperança i futur. La creu i no pensa que estigui boja! Aleshores tot canvia i el demà ja és més dolç!

Una gran metàfora en una fantàstica cançó!



Casandra vio en sueños el futuro. (…) Supo del hambre y de las guerras de siempre (…) Mas también vio la luz del alba asomar por la cancela que nadie jamás abrió. Supo que aún quedaban esperanzas . (…). Abandonada tras los años la encontró un muchacho que andaba buscando esperanza y respuestas. (…). Creo en ti Casandra. No estás loca.