Stefan Zweig

Stefan Sweig és un escriptor austríac de finals del segle XIX i començaments del XX (1881 – 1942) del qual Quaderns Crema n’ha publicat molts dels seus llibres. La veritat és que tot el que he llegit d’ell m’agrada. La majoria de les seves obres són novel•les curtes que es llegeixen molt bé gràcies a l’interès que susciten els seus arguments i a l’estil sobri de la seva escriptura. Sense “floritures” inútils, les obres de Sweig solen seduir al lector des de les primeres línies. L’autor sol remarcar molt bé la sensibilitat dels personatges i retrata perfectament com viuen els personatges allò que els ocorre. Per tant, solen ser llibres amb un doble interès: el que passa i el com s’explica. De fet, aquesta és la grandesa dels bons escriptors: aconseguir captivar el lector per allò que expliquen i, sobretot, per com ho diuen. En poques pàgines, Sweig aconsegueix crear uns llibres que fascinen.

També va escriure les seves memòries en un llibre que es diu: El món d’ahir. Memòries d’un europeu.

De tots els que he llegit, us recomano especialment Carta d’una desconeguda. Però no deixeu de llegir tampoc, Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona o Secret candent, per exemple. Llegiu Sweig, segur que no us decebrà.

- No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor?

- Vaig percebre vívidament en cada nervi que aquell desconegut, gairebé perdut per sempre, s’aferrava a un últim auxili amb l’avidesa i l’ardor de qui està amenaçat de mort.

                           Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona

- ¿On n’és el començament? ¿On, la fi?

Novel•la d’escacs

- ¿Com pots comptar tan frívolament els anys amb els dits, com si fossin iguals les hores passades a la llum i les que s’escolen tancades a les tenebres de la terra?

Els ulls del germà etern

- La vida sencera li resultava incomprensible, ara que veia que les paraules darrere de les quals havia suposat que es trobava la realitat, només eren bombolles de colors que s’inflaven i esclataven per dissoldre’s en el no-res.


- Ara ell també tenia un secret. Es deia odi, un odi sense límits contra tots dos.

Secret candent

- Més endavant un sap que el veritable rumb de la vida ve determinat des de dins; per embolicat i absurd que sembli el nostre camí i per més que s’allunyi dels nostres desigs, al capdavall sempre ens porta a la nostra meta invisible.

El món d’ahir. Memòries d’un europeu

- Només vull parlar-te a tu, dir-t’ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n’has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que realment em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi.

- No t’espantis per les meves paraules, una morta ja no vol res, no vol amor ni compassió ni consol. Només vull una cosa de tu, que creguis tot el que et confessa aquest dolor que s’arrecera en tu. Només et demano això, que creguis tot el que et dic: ningú no menteix en l’hora de la mort del seu únic fill.

Carta d'una desconeguda