En el programa de mà de l'obra Desclassificats que es representa aquests dies a La Villarroel, Pere Riera, l'autor i director de l'obra, hi diu coses molt interessants i ens fa unes preguntes que no ens poden deixar indiferents:
Tots presumim de disposar d’una escala de valors, d’un principis rectors que ens fan ser d’una manera o d’una altra; que ens fan jutjar les actituds i els comportaments dels altres des d’un determinat punt de vista. Però què passa quan aquests valors, els principis més sòlids que ens regeixen, es veuen sacsejats i qüestionats, fins i tot en contra de nosaltres mateixos? Què passa quan prenem consciència que no som tan íntegres, ni tan dignes, ni tan coherents? Com assumim el trencament entre les nostres conviccions i la nostra voluntat més íntima?
Les persones som fràgils. Per fora i per dins. Només quan es tracta de jutjar l’altre ens sentim valents i capaços d’opinar, de criticar, de demonitzar aquell que fa justament el que nosaltres mai no faríem. Mai? Els avis deien: “No diguis mai, «d’aquesta aigua no en beuré». Perquè pot ser que un dia en beguis i t’ennueguis. O t’enverinis.
Per cert, l'obra val molt la pena!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada