Assistir a un enterrament d’una persona relativament jove –49 anys– víctima d’una llarga malaltia que deixa la seva esposa i dues filles de 12 i 16 t'instal·la en una mena d’estat de xoc difícil d’assimilar. És aleshores quan t’adones del poc que valorem allò que tenim mentre ho tenim.
La veritat és que es pot escriure molt sobre aquesta idea i trobar moltes frases i pensaments que en parlen; però tampoc no cal. Prefereixo afegir només que: tant de bo sabéssim apreciar en tot moment allò que ens dóna la vida en cada instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada