Explica la mitologia grega que Sísif va ser castigat a pujar una pedra dalt d’una muntanya. Sempre li passava que quan estava a punt de deixar-la dalt del cim, la pedra rodolava pendent avall. Era, doncs, una feina feixuga i, alhora, inacabable.
Ismael Serrano fa servir aquesta imatge per parlar de l’amor. Diu que l’amor és com aquesta pedra que Sísif empenyia. Ve a dir que l’amor requereix i, sobretot, mereix un esforç constant.
Deu tenir raó, el cantautor: com si fos la pedra de Sísif, mai no hem de donar per fet que tenim l’amor ben consolidat dalt del cim; la pedra pot rodolar en el moment menys impensat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada