Noches de boda

Noches de boda és una de les millors cançons de Sabina. Amb la col•laboració de la veu de Chavela Vargas, la cançó és un compendi de desitjos que Sabina voldria que es complissin per a tothom.

És una lletra “intensa” on cada vers és una frase que ens convida a anar endavant, a estar bé, a ser feliços. I és també una invitació a viure el moment amb la màxima intensitat possible (“que cada cena sea tu última cena”). Sabina vol que tot allò que ens és bo hi sigui cada dia. Teòricament, la nit de noces és una nit especial; per tant, Sabina vol que, per a tothom, cada nit, i cada dia, sigui com aquesta nit tan desitjada. I així amb altres coses, senzilles, però que ens poden fer feliços (“que te aproveche mirar lo que miras”, “que no te cierren el bar de la esquina”...).

Ens convida a prendre’s la vida amb tranquil•litat (“que el calendario no venga con prisas”).

També voldria que les paraules, raonades, sentides i volgudes fossin més fortes que la violència verbal o física (“que el diccionario detenga las balas”).

Voldria que allò que volem, que desitgem, sigui més fort que el poder; potser ens sembla que no podem, però si ho volem, potser pot arribar a ser (“que gane el quiero la guerra del puedo”).

Li agradaria que els que esperen alguna cosa no se’ls faci massa llarga l’espera (“que los que esperan no cuenten las horas”).

Espera que els que maten, i hi ha moltes maneres de matar, es morin de por, que la por se’ls mengi (“que los que matan se mueran de miedo”).

I una idea que m’agrada molt: que el cor, l’amor, els sentiments, mai no passin de moda (“que el corazón no pase de moda”) en aquest món cada cop més insensible i amb gent que converteix l’amor en un joc nociu i de regles massa complicades .

També desitja que la veritat no tingui cap complexe i siguem capaços d’expressar allò que sentim, allò que pensem, sense mentides, sense pors (“que las mentiras no tengan complejos”).

Vol que no ens faci mal la desemparança, l’abandonament (”que no se ocupe de ti el desemparo”).

En un món de covards, voldria que l’actitud de covardia no valgués la pena (“que ser cobarde no valga la pena”).

I, finalment, ens fa saber allò que ja hauríem de saber: no hi ha amor sense espines, sense mals moments, sense dificultats, sense obstacles i que no ens deixem enganyar per contes de fades, que són només això: contes. (“que no te vendan amor sin espinas, que no te duerman con cuentos de hadas”).

En resum: un cant a la vida! Una gran cançó amb moltes idees que no es poden desaprofitar. Fem-les nostres!