Som part de l'oceà

Vaig sentir una bonica història, l’altre dia –em diu Morrie. Tanca els ulls un moment i s’espera.

–Molt bé. La història tracta d’una petita onada que avança per l’oceà, passant-s’ho fenomenal. Gaudeix del vent i de l’aire fresc –fins que descobreix que les onades que van al seu davant s’estrellen contra la platja.

“–Déu meu, és terrible! –diu l’onada–. Mira què em passarà!

“Aleshores ve una altra onada. Veu la primera onada amb aire sorrut i li pregunta: “Per què estàs tan trista?”

“La primera onada diu: Però ¿que no ho veus? Ens estrellarem totes! Totes nosaltres, onades, ens convertirem en no res! ¿No és terrible?”

“La segona onada li diu: “No, ets tu , qui no ha entès res. A més d’una onada, ets part de l’oceà!”

(Els dimarts amb Morrie – Mitch Albom)