La sinfonía del tiempo breve és un llibre de l’escriptor italià Mattia Signorini. És un llibre força curt que fa una apologia de la curiositat com a motor per a viure. Escrit en un estil senzill, és com un conte per a joves i adults. Green Talbot, el protagonista de la història emprèn un viatge cap al desconegut perquè la vida al seu poble li resulta monòtona i sense sentit. En aquest viatge viurà un seguit de petites (o grans) aventures que el portaran a descobrir la màgia de viure en plenitud, a disfrutar de petits detalls i a estimar la gent que es trobarà pel camí. Tot el llibre és com una gran metàfora que ens ensenya que podem viure més feliços si ens deixem endur per la curiositat i no permetem que la monotonia i la rutina se’ns mengi.
Jo em quedo amb l’episodi on arriba a una illa que no apareix a cap mapa on en les seves platges hi van a parar totes aquelles ampolles amb un missatge a dins que un cop llençades al mar no han arribat mai al seu destinatari.
“Abandonó a sus espaldas una vida hecha de certezas y de caminos conocidos. Pero era precisamente eso lo que le hacía sentirse vivo. No saber qué le sucedería a partir de ese día.”
“Pronto aprendió que toda maravilla trae consigo algún inconveniente”.
“Incluso cuando las cosas suceden delante de tus narices debes prestar atención para percibirlas”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada