La decisió de Brandes

La decisió de Brandes és un llibre d’Eduard Márquez que val molt la pena de ser llegit. Basat en un fet real, narra el xantatge a què Göring, un polític i militar nazi obsessionat pels quadres de Cranach, sotmet a Brandes, un pintor. Si el pintor li dóna un quadre que té del famós pintor Lucas Cranach, a ell li tornaran tots els seus propis quadres, que han estat “intervinguts” per les autoritats nazis.

Però més enllà de l’argument, Márquez parla de la memòria, dels records, d’allò que ens queda del que hem viscut, del que perdura, del que es perd... El protagonista, Brandes, –de qui només se’n diu el nom al títol del llibre– és ja un senyor gran que veu com el càncer el va matant a poc a poc, després que hagi sobreviscut a la mort de les persones que més ha estimat. Brandes repassa la seva vida o, millor dit, fa unes pinzellades pels records que li queden d’allò més important que ha viscut.

El final, genial!

Fantàsticament ben escrit, Márquez ens torna a regalar un gran llibre.

El silenci dels arbres, L'últim dia abans de demà i ara La decisió de Brandes. Tot el que llegeixo d’Eduard Márquez m’encanta. Ja tinc Cinc nits de febrer a la llista dels pendents!

“Tard o d’hora, tot encaixa. Les peces del trencaclosques, com atretes per un imant, ocupen el lloc que els correspon.”

“Hauria estat bé tenir altres professors Müller que m’ensenyessin a oblidar, a perdre, a resignar-me... O a morir. Perquè cap de les morts que he viscut no em serveix per afrontar la meva. La mort dels altres no compta. (...) O, quan ja no pots més, la pitjor de totes: la mort que pasa de llarg i et deixa viu entre cadàvers.”

“No sempre som capaços de preveure les conseqüències de les nostres decisions. I, encara menys, de les decisions que es prenen al nostre voltant.”

“Al capdavall, a la vida, passen poques coses importants, i suposo que cal pensar-hi sovint per entendre-les del tot, si és que això és possible.”