dilluns, 2 d’abril del 2012

Mots ben travats 03

Ara ja havia après a mesurar la felicitat amb el temps que dura una abraçada. 

(La casa cantonera - Sílvia Alcántara)

4 comentaris:

  1. Què bonic! La felicitat és tan fràgil que no pot tindre més unitat de mesura que bells i senzills gestos quotidians.

    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la felicitat de llarga durada, voleu dir que existeix?

      Elimina
  2. Doncs jo crec que si, que existeix la felicitat de llarga durada, però només uns pocs privilegiats la poden aconseguir. No és el meu cas, per tant caldrà continuar treballant en el tema.... Ara, una abraçada ajuda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests pocs privilegiats ens hauran d'explicar com s'ho fan. Mentrestant, jo trobo molt engrescador el fet d'intentar ser feliç a partir de saber valorar aquests instants de felicitat que cada dia se'ns posen al davant. Percebre'ls i viure'ls en plenitud ja és un privilegi.

      Elimina