Per fer-nos fer el que els conve a ells. Sovint sembla que ens hi conformem, ja ens està bé. Quan hi ha múltiples possibilitats per no seguir el camí que ens marquen. Però quan trampussem pel nostre camí no podem excusar-nos en els demés, i moltes vegades no estem disposats a fer el treball de cercar el propi, preferim instal·larnos en la comoditat i seguir en la rutina per viaranys marcats i estassats pels altres. Gabriel
Estic d'acord amb tu, Gabriel, que sovint ja ens està bé anar fent el "que toca": a curtt termini no ens suposa cap problema ja que "tothom" ho veu bé; a la llarga ho podem acabar pagant molt car.
D'acord amb tot, perquè moltes vegades ens refugiem en la nostra zona de confort, on ens sentim segurs, i on sovint el més fàcil és deixar-se portar pel corrent. I és veritat, és tan fàcil com perillós. Ens vulguin com ens vulguin, nosaltres som nosaltres... I això, si volem, és intocable. Ser diferents, valents, amb el cap alt, singulars, amb criteri propi, desperts, només depèn de nosaltres mateixos.
La paraula "sant", en el seu origen, volia dir net, transparent, i també distint, diferent. Els sants, canonitzats o no, això és el de menys, van ser aqueslles persones que no es van conformar amb el que vivien, que van saber caminar per la vida amb originalitat i amb fidelitat creativa al seu ideal. Estic d'acord amb tu, Quim, que no ens hem de deixar marcar camins ni ens ha de vèncer la rutina i la comoditat. I, precisament, la festa de Tots Sants ens ho recorda: ens posa al davant totes aquelles persones que al llarg de la història ho van saber fer i totes les que avui ho continuen fent, perquè són capaces de ser persones "diferents i transparents".
Teresa, ho dius bé: deixar-se portar pel corrent és el més senzill. No has de fer res; només deixar-se anar. Anar a contracorrent és el complicat: tenir criteri, defensar-lo, lluitar-hi... Ja fa anys que penso que "ser diferent" és més una qualitat que un defecte. L'entrada defensa aquesta opinió
M. Teresa, no coneixia el significat originari de la paraula "sant". Gràcies per compartir-lo. M'agrada molt el que dius que "no ens hem de deixar marcar camins ni ens ha de vèncer la rutina i la comoditat".
Esteve, ja ho veus, si som "diferents i transparents" serem sants. Ens hi apuntem?
Per fer-nos fer el que els conve a ells.
ResponEliminaSovint sembla que ens hi conformem, ja ens està bé.
Quan hi ha múltiples possibilitats per no seguir el camí que ens marquen.
Però quan trampussem pel nostre camí no podem excusar-nos en els demés, i moltes vegades no estem disposats a fer el treball de cercar el propi, preferim instal·larnos en la comoditat i seguir en la rutina per viaranys marcats i estassats pels altres.
Gabriel
Estic d'acord amb tu, Gabriel, que sovint ja ens està bé anar fent el "que toca": a curtt termini no ens suposa cap problema ja que "tothom" ho veu bé; a la llarga ho podem acabar pagant molt car.
ResponEliminaD'acord amb tot, perquè moltes vegades ens refugiem en la nostra zona de confort, on ens sentim segurs, i on sovint el més fàcil és deixar-se portar pel corrent. I és veritat, és tan fàcil com perillós.
ResponEliminaEns vulguin com ens vulguin, nosaltres som nosaltres... I això, si volem, és intocable. Ser diferents, valents, amb el cap alt, singulars, amb criteri propi, desperts, només depèn de nosaltres mateixos.
La paraula "sant", en el seu origen, volia dir net, transparent, i també distint, diferent. Els sants, canonitzats o no, això és el de menys, van ser aqueslles persones que no es van conformar amb el que vivien, que van saber caminar per la vida amb originalitat i amb fidelitat creativa al seu ideal.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Quim, que no ens hem de deixar marcar camins ni ens ha de vèncer la rutina i la comoditat. I, precisament, la festa de Tots Sants ens ho recorda: ens posa al davant totes aquelles persones que al llarg de la història ho van saber fer i totes les que avui ho continuen fent, perquè són capaces de ser persones "diferents i transparents".
Posats a triar i després de donar-li moltes voltes escolliria la condició de Sant, al cap ia la fi crec que seria la que tindria més glamour.
ResponEliminaEsteve.
Teresa, ho dius bé: deixar-se portar pel corrent és el més senzill. No has de fer res; només deixar-se anar. Anar a contracorrent és el complicat: tenir criteri, defensar-lo, lluitar-hi... Ja fa anys que penso que "ser diferent" és més una qualitat que un defecte. L'entrada defensa aquesta opinió
ResponEliminaM. Teresa, no coneixia el significat originari de la paraula "sant". Gràcies per compartir-lo. M'agrada molt el que dius que "no ens hem de deixar marcar camins ni ens ha de vèncer la rutina i la comoditat".
Esteve, ja ho veus, si som "diferents i transparents" serem sants. Ens hi apuntem?