Lliures? Lliures!

L’Albert Casals és un jove de qui molta gent n’hem sentit parlar perquè ha escrit un parell de llibres (El món sobre rodes i Sense fronteres) i ha estat  protagonista d’un documental (Un món petit) perquè ha viatjat per mig món en cadira de rodes i gairebé sense diners després d’haver superat una leucèmia.

En aquesta entrada vull parlar-vos d’una idea del seu llibre “El món sobre rodes” que em va agradar molt i que l’explica amb un desvergonyiment, propi de l’edat, que quasi fa feredat de tan òbvia que sembla quan la llegeixes.

Diu que si fem una cosa és perquè volem, i, si no la fem, és perquè no. Explica que el no puc perquè... és sempre una excusa. Té tota la raó, oi? La qüestió no és si podem o no sinó si volem o no. L’única trava és el preu que estem disposats a pagar per fer una cosa i no una altra. I aquest preu cadascú se l’imposa. 

Potser si tots entenguéssim això així, ja no ens semblaria que la llibertat és una quimera. Som lliures i triem, constantment triem i decidim què fem. En el fons ningú no ens impedeix res ni ningú ens obliga a res. Que no vulguem pagar segons quin preu per exercir la nostra llibertat ens pot semblar lògic, sensat i, fins i tot, coherent; però aquest preu ens l’autoimposem i el tria cadascú. Diu l’Albert Casals: A mi m’encantaria volar, però de moment encara no estic disposat a acceptar les conseqüències que hauria d’afrontar quan arribés el moment d’estavellar-me contra el terra. No té res de dolent que no vulgui morir esclafat a canvi de volar: és la meva opció. Per tant, no té res de dramàtic que vulgui volar i no ho faci.

Quan vaig llegir i comentar aquesta idea amb adolescents em deien: “nosaltres no podem decidir sí demà venim a classe o no; hem de ser-hi”. Jo els vaig convidar a que l’endemà no vinguessin si estaven disposats a pagar el preu que això suposaria (poc preu, per cert: una trucada a casa, potser una "bronca"... poca cosa més). L’endemà van venir tots. Jo també vaig anar a treballar.

En tot cas, llegir el llibre amb adolescents és fantàstic perquè els arriba una altra manera de veure el món que és com un aire fresc que entra per la finestra per ventilar habitacions massa tancades.