diumenge, 9 de març del 2014

Ismael Serrano

M’agradaria parlar sobre Ismael Serrano avui que fa 40 anys, però no en sabria.

M’agradaria escriure sobre les seves lletres, però no encertaria les paraules adequades.

M’agradaria opinar sobre la seva música, però no sé ni tan sols definir compàs o melodia.

M’agradaria ser prou capaç per explicar que a dalt de l’escenari es dóna del tot en concerts que duren molt més del que és habitual, però no sé si aconseguria que m'entenguéssiu.

M’agradaria parlar-vos de la seva veu, però no conec cap adjectiu que s’hi adigui.

M’agradaria fer-vos arribar la seva tendresa, però la virtualitat no en sap gaire de tendresa.

M’agradaria saber fer una entrada sobre Ismael Serrano, però sóc prudent i no m’atreveixo ni a intentar-ho. 

Fer-la, seria una manera de dir-vos que Ismael Serrano m’agrada molt; però el trobo tan bo que no sabria fer-vos-ho arribar prou bé.

El que sí podria fer seria deixar-vos tot d'enllaços de les seves cançons. N'hi ha tantes...!!!! Però només deixo aquesta. De pell de gallina!!!



Te busca madre mientras su cuerpo es mecido
por el mar en el que se sumerge dormido.
Sueña tu abrazo, busca recuerdos,
a los que aferrarse para no conciliar el sueño.

El mar se inquieta, es tempestad, lamento.
¿Quién pudo lanzar mil ángeles desde el cielo?
Y oye tus gritos, blancos pañuelos,
cubren sus aguas, los trajo el viento.
Manda una ola para que se lleve
a los traidores que sembraron tanta muerte.

Barcos y náufragos oyen sus voces.
Les dicen "Nunca, nunca, olviden nuestros nombres".
Díle a las madres que en algún lado,
donde hace falta, seguimos luchando.

Madre, tu hijo no ha desaparecido.
Madre, que yo lo encontré andando contigo.
Lo veo en tus ojos, lo oígo en tu boca,
y en cada gesto tuyo me nombra.
Lo veo en mis luchas y me acompaña
entre las llamas de cada nueva batalla.

Guían mis manos sus manos fuertes,
hacia el futuro, hasta la victoria siempre.
Guían mis manos sus manos fuertes,
hacia el futuro, hasta la victoria siempre.

La única lucha que se pierde es la que se abandona

2 comentaris:

  1. Sense potser les paraules adequades, sense saber-ne gaire de música, sense gaire convicció de saber-te fer entendre, sense l'adjectiu adequat, amb tendresa de sobres per suplir la que la virtualitat ens retalla, potser quedant-te en l'intent... almenys a mi m'has fet arribar tot el que pretenies.
    Moltes gràcies!!!
    La cançó... preciosa...!!

    ResponElimina