A vegades, les circumstàncies ens posen al davant dels nassos autèntiques lliçons de vida.
Aquesta tarda n’he viscut una. He descobert que la felicitat s'amaga en els gestos més senzills i entranyables.
La capacitat d’estimar no hi entén de discapacitats.
La capacitat per a la tendresa no hi entén de discapacitats.
La capacitat de ser feliç no hi entén de discapacitats.
La capacitat de lluitar no hi entén de discapacitats.
La capacitat d’esforçar-se no hi entén de discapacitats.
També he descobert que hi ha persones que viuen abnegadament pels altres i que farien qualsevol cosa per al benestar dels més febles, dels més indefensos, dels més vulnerables.
Un agraïment sentit i sincer a les persones que m’ho heu fet veure i, sobretot, viure-ho.
Gràcies a la Montse. I també a la seva germana. I, sobretot, gràcies a la Montse i a l’Àngel. Que sigueu moooolt feliços! Una abraçada!
[Ja vaig dir que en el conte “El petó”, K, el personatge dels meus contes, moria per sempre. Avui publico en el bloc el primer conte protagonitzat pel nou personatge; es diu PM. El primer conte que protagonitza es diu “A la cafeteria”. Dono la benvinguda a aquest NOU personatge]
Tot i que la cafeteria no era gaire gran i hi havia força gent, van trobar un racó en el qual podrien parlar apartats del tragí dels cambrers i del neguit de clients impacients.
Devien parlar de tot i de res. De molt i de poc.
Devien fer estones de silenci. D’un silenci potser incòmode, potser màgic.
Devien mirar-se els ulls i devien desviar la mirada per tal que es perdés en un punt qualsevol del bar.
Potser fins i tot van mirar una estona d’un partit de futbol de resultat intranscendent.
PM no recorda gaire res d’aquell vespre. Però sap que quan la boca del metro se’l va empassar, somreia i els ulls li brillaven.
En un dels passadissos del metro va sentir un músic que interpretava una bella cançó:
El CD de la Marató d’aquest any és molt gran. Està ple de bones cançons. De molt bona música i lletres estupendes. En destaco aquestes, tot i que no són les úniques que hi podria haver.
- “Emdónes força”. És una versió de You raise me up de Josh Groban. La canta Sergio Dalma i l’escolania de Montserrat: una combinació excel•lent que fan que la cançó que sigui preciosa.
Jo vull sentir
la força que tu em dónes
i que estem junts
fins que es faci de nit
Sóc tan fort
quan dintre meu et sento...
Em dónes força,
per sempre et vull amb mi.
- “Tot el que tinc”. En Joan Masdéu fa una magnífica versió de Livin’ thing, una cançó dels anys 70 que el cantant català ha recuperat per aquest CD.
Si et deixes caure el corrent s’endurà l’esperança Ho has d’oblidar, que el malson s’ha acabat i aixecar-te. I tu i les teves ganes.
- “Per sempre més”. M’ha sorprès agradablement l’Anna Torroja cantant en català. La que va ser la veu de Mecano fa un esforç en aquest CD per cantar en català i se’n surt amb molt bona nota. Fa una versió d’una cançó del grup Alphaville. No us perdeu la lletra: és molt maca.
No t’ho demano,però ja m’ho has donat, la música ja sona Som matinada, som com un esquitx, Som una nota que ja s’ha repetit. Som un toll d’aigua, som un desig.
- “Em quedo al teu costat”. Teràpia de Shock s’han donat a conèixer per la seva participació musical a la sèrie de TV3 “Polseres vermelles”. Aquí fan una gran versió en català de Por ti de El canto del Loco. M’agrada molt aquesta cançó! Bona música i bona lletra.
I per la teva escalfor. I per tanta màgia em quedo al teu costat. I per la teva escalfor. I pel teu carisma em quedo amb tu. Em quedo al teu costat.
Us poso, també, el vídeo de la versió original. Val moooolt la pena!
Por ti lucharé, por todo el cariño que has puesto conmigo
- “Brilla”. The Pepper Pots és un grup d’11 músics de Girona del qual en destaquen les tres veus femenines. Fan una música que val molt la pena. Aquí versionen Sunny de Bobby Hebb. La lletra és tan maca que no puc fer altra cosa que transcriure-la sencera! Em guardo per a mi una dedicatòria especial d’aquesta cançó. BRILLAAAA!!!!!
Brilla, i és que ahir plovia al meu teulat. Brilla, sé que el teu somriure em va curar. Se n’ha anat la foscor, tot s’ha tornat claror. Brilla tan fort que no sé com dir-ho. I estic convençut que és per tu. Brilla, gràcies per l’aroma i tanta llum. Brilla, gràcies per l’amor que tu m’has dut, i em vols donar tot el que tens. I em sento fort i sóc valent. I estic convençut que és per tu. Brilla, gràcies per mostrar-me la veritat. Brilla, gràcies pel regal del teu costat. La vida m’ha canviat totalment. Vam prendre’ns les mans des d’aquell moment. I estic convençut que és per tu. Brilla, gràcies per tants somriures que m'has fet. Brilla, brilla amb tanta gràcia el teu reflex. Ets l’espurna del foc que ara em crema per dins, i el més dolç i complet desig. Estic convençut que és per tu.
- “L’aire és ple d’amor”. Una rumbeta que interpreta La pegatina i que atrapa des dels primers acords. Optimisme que desborda per tot arreu.
L’aire és ple d’amor, allà on miris ho veuràs. (...) I no sé si em passo de voltes. No sé si és exagerat. Però és això en tot el que vull creure, i ho puc veure quan t’estic mirant.
- “Més que paraules”. Preciosa balada que interpreta una veu que per a mi ha estat un descobriment més que agradable: Andrea Motis. La versió original és More han words del grup de rock Extreme.
Més enllà de les paraules és on m'has de dur.
Poso, també, el vídeo de la versió original perquè és fantàstica.
- “Sentir l’eternitat”. Una altra veu que desconeixia i que m’ha seduït: la de la mallorquina Nia. Interpreta una peça brillant de John Hammond.i que canta Whitney Houston. Una altra lletra preciosa.
Com cada matí surto del llit pensant en donar el millor de mi. Seré molt fort Ja no estic sol. El meu destí l’ha fet venir. (...) I és que ara sé que el moment ja m’ha arribat.
La capacitat d’estimar no hi entén de discapacitats.
