diumenge, 27 de gener del 2013

El péndulo

Cada nuevo momento está colgado de un hilo
frágil y tenue que se balancea sin ningún tipo de perspectiva.
Lo demás es pura especulación.
Saber vivir sobre esa fragilidad
y soltar nuestros miedos
es caminar sobre la felicidad.
Difícil tarea, ¿no?

(Macaco, del llibre Amor a lo diminuto)

dimarts, 22 de gener del 2013

Dret a decidir


A veure si ho he entès bé:

Resulta que fa setmanes que els nostres polítics (eh dit “nostres”??) s’estan barallant per redactar un declaració que digui que tenim el dret a decidir. És a dir, es discuteixen sobre si ens deixen ser demòcrates o no. Ells que han estat escollits democràticament, ara no saben si deixar-nos-ho ser. Ho he entès bé?

I resulta que no es posen d’acord. Es veu que hi ha tres partits (PP, C’s i PSC; a hores d’ara encara no sé què vol dir la “C” d’aquestes sigles) que no volen que tinguem el dret a decidir.  Ho he entès bé?

A més, la coalició de partits que governa (CiU. Què hi fan els d’Unió per aquí??) i el partit que els va donar suport a la sessió d’investidura (ERC) s’han avingut a descafeïnar el primer redactat perquè altres partits s’hi poguessin sumar. ERC s’ha avingut a descafeïnar aquest text??? ERC s’ha avingut a descafeïnar aquest text!!! Ho he entès bé?

Després de l’onze de setembre, encara ens pensàvem que es podia confiar en els polítics.  Amb en Duran i Lleida, per exemple? Potser per això el 25-N vàrem anar a votar i l’abstenció va baixar molt. Teníem la convicció que eren unes eleccions importants. Ens ho vàrem creure. Ho he entès bé?

Per altra banda, un cop s’hagi fet aquesta declaració l’única cosa que sabrem és que volem poder decidir. Diuen que la declaració serà demà i que serà molt solemne. Per corroborar aquesta solemnitat proposo que després els diputats facin un brindis i reguin el pacte amb força cava, que després de tantes negociacions deuen tenir la gola seca. Però... algun dia podrem decidir? Espanya no està per la labor; això ja ho sabem. Però i Europa? A l’hora de la veritat ens farà costat? Ja veurem si mai podrem decidir. En principi la data és el 2014, però avui el President Mas ja ha dit que el 2014 serà el moment que prendran la decisió final sobre quan s’organitza la consulta. Aigua al vi, que si té gaires graus puja al cap molt de pressa! Ho he entès bé?

I ai el dia que puguem decidir....!!! Encara sou optimistes? Mireu els resultats de C’s a l’enquesta que va publicar El Periódico aquest diumenge (acabem de fer eleccions i ja es fan enquestes???), de 9 a 13 diputats.  Segueixen pujant... Ai, el dia que puguem decidir! Quina decepció, senyors!!!  Ho he entès bé?

Mentrestant els catalanets ens pensem que penjant-nos l’estelada a l’esquena un dia a l’any, que dibuixant-la amb espelmes a les places d’aquest país i que penjant-la als balcons, aconseguirem alguna cosa. Que ingenus!!! Ho he entès bé?

Sort en tenim dels polítics d’allà que s’han posat nerviosos i amb les seves declaracions i decisions ens ajuden a mantenir la flama encesa. Encara els haurem de donar les gràcies!!! Ho he entès bé?

Definitivament, deu ser que no ho he entès bé.

diumenge, 20 de gener del 2013

Tanka



Traçar dreceres,
seguir camins per créixer
i ser més savi.
Saltar tots els obstacles
i abastar cada somni.





[Quan vaig acabar el cicle de haikús dedicat a les estacions de l'any, vaig prometre que no seria mai més tan agosarat i no faria més poemes; però no me n'he sabut estar. Al cap i a la fi, les males llengües diuen que les promeses són per no complir-les.

Aquest cop m'he atrevit amb una tanka: una altra estrofa japonesa que algun consideren l'ampliació d'un haikú. És una estrofa de 31 síl·labes repartides en cinc versos sense rima que acaben en paraula plana. La mesura de les síl·labes és de 5-7-5-7-7 si es compten totes les síl·labes. Seguint la mètrica catalana, en què es compta fins a l'última síl·laba tònica, aleshores els versos tenen 4-6-4-6-6 síl·labes.]

dilluns, 7 de gener del 2013

I ara què?


I ara què?

Ja han passat els dies de Bon Nadal i Feliç Any Nou; els dies de Que vagin bé les Festes, de Bons Reis…

I ara què?

¿Ara tornarem a la rutina de cada dia fent cara d’amargats? 

¿Ara tornarem a la inèrcia de sempre que tant ens avorreix? 

¿Ara ja no farem cara de fingida felicitat?

¿O serem capaços d’encarar cada dia com si fos un regal que algú ens ha posat al davant per fer-ne allò que creiem millor?

¿Serem capaços de llevar-nos cada dia i demanar a l’univers (o a qui sigui) que ens faci ser agraïts?

¿Serem capaços de continuar reivindicant que la vida val la pena viure-la encara que no sigui Nadal?

I ara... què?

dissabte, 5 de gener del 2013

Carta als Reis


Reis Mags,

Faig la carta una mica tard, però sé segur que us arribarà a temps.

No us demano res material. Ja tinc de tot. Ja ho tinc tot. I si hi hagués alguna cosa que em pogués fer falta, els diners ja ho podrien solucionar.

Tampoc no vull caure en els tòpics de demanar-vos salut, feina... Ja en tinc també!

Què us demano doncs?

Estar prou despert per poder aprendre de la gent que em vaig trobant en aquest camí que en diem VIURE.

No res més!