El disc de la Marató - 2009

Ja vaig dir en l'entrada "El disc de la Marató (I)" que era difícil, molt difícil, que el d'aquest any tingués la mateixa qualitat que el de l'any passat. Des del meu punt de vista, no em vaig equivocar. No cal dir, és clar, que més enllà de la qualitat del CD, la finalitat a la qual van destinats els diners que es recullen amb al seva venta justifiquen del tot la seva compra. Tanmateix, aquí el que faig és parlar de les cançons del CD, i el resultat és fluixot. En l'altre CD no sabia quines cançons no destacar, ara la feina és saber quines mereixen ser destacades:

- "Navegant". Una versió que Pep Sala fa d'una cançó molt maca de Rod Stewart. M'agrada molt Pep Sala i, en general, faci el que faci m'agrada. Aquesta versió també. Però no us perdeu la de Rod Stewart. Sailing. Una altra gran veu!

“Mira’m: volo, ara volo entre núvols dalt del cel.
I en la lluita jo vull viure”.

- “Noia, no ploris més”. Interessant versió en flamenc de la cançó més coneguda del rei del reggae, Bob Marley No, woman, no cry. És una aposta arriscada: fer el pas del reggae al flamenc és com un triple salt mortal sense xarxa, però José Mercé se’n surt bé i fa una versió que enganxa.

“I jo et dic: tu vas voler marxar per suportar el dolor amb soledat. I ara et dic: No, no ploris més”.

- “Ets la millor”. Tina Turner era un tro dalt de l’escenari. Amb la seva veu potent i greu es feia escoltar i... mirar: The best. Versionar-la no sembla gens fàcil, però Lorena aconsegueix fer una versió més que acceptable d’una cançó que és preciosa. Lorena és una cantant que va guanyar el concurs Operación Triunfo el 2006. Té una veu molt interessant, Lorena, "Sin medida".

“Que tu ets la millor. Sempre m’has fet costat. Que gràcies al teu suport vaig poder seguir lluitant”

I, des del meu punt de vista, no gaire res més per destacar positivament. En canvi, hi ha algunes peces que m’han decebut:

- La versió que Luis Eduardo Aute fa de la magnífica cançó de Bruce Springsteen “Streets of Philadelphia”. Filadèlfia. Aquesta cançó en Bruce la va compondre per la gran pel•lícula protagonitzada per Tom Hanks Philadelphia. Aute la interpreta en català, però li manca la força i el sentiment que Springsteen va abocar en aquest cançó.

"Aqúí no i ha cap àngel salvador, aquí només hi som tu i jo"

- No em desagrada Jarabe de Palo. Però en al cançó d’aquest CD, la veu que cantava allò de “Por un beso de la Flaca daria lo que fuera; por un beso de ella, aunque solo uno fuera" ni es reconeix. Voleu dir que és ell qui canta en aquest CD?

"Com si fos ocell, em sento així. El sol al cel, em sento així. Fulles que mou el vent em sento així".

- Em sembla lamentable la versió que Marina Rossell fa d’una de les millors cançons d’Elvis Presley, Love me tender. Marina Rossell converteix una magnífica balada en una mena d’havanera que no té res a veure amb el que canta el rei del rock. M’imagino Elvis Presley, “gran” com era, en una barqueta a la platja de Calella cantant aquesta cançó i només em surt un somriure irònic. Fem-ho al revés: us imagineu Marina Rosell al costat d’Elvis Presley cantant aquest cançó a la pel•lícula del mateix nom “Love me tender”. Que “fort”!

"A poc a poc i tendrament acosta'm al teu cor".

- I ja només faltava en Quico Pi de la Serra cantant una cançó de Frank Sinatra, My way, com si fos una sardana! Uf, quina pena!

"L'amor no ha estat res més que uns bons moments
que he pogut viure"