Pedro Guerra és un gran artista. És un gran compositor i lletrista. Senzill i d’aspecte fràgil, sembla tímid i dóna la sensació que quasi demana perdó quan és a dalt de l’escenari, com si tingués por de molestar els qui l’han anat a escoltar. Tinc el DVD de la gira “Vidas en vivo” i m’ha transmès aquesta sensació. Quan acaba una cançó i agraeix els aplaudiments, ho fa amb un “gracias” que sembla que no s’acabi de creure que la gent l’aplaudeix a ell.
Aquest enllaç és d’una actuació en directe d’una de les seves primeres cançons Deseo
Avui volia parlar del darrer disc que ha publicat: “Alma mía (versiones vol.1)”. Un disc meravellós en el qual interpreta cançons d’altres autors acompanyat només de la seva pròpia guitarra. És un disc de 15 cançons que formen part d’una època en què triomfava la copla, el bolero, el tango... Algunes cançons són força conegudes –El día que me quieras, La bien pagá, Nostalgias, Esta tarde vi llover...-, però Pedro Guerra les fa seves, les adapta a la seva guitarra i a la a seva manera de cantar i les fa arribar directament al cor de qui les escolta.
Aquest enllaç us farà arribar al vídeo de la cançó que dóna el nom al CD Alma mía.
No coneixia aquesta cançó, DESEO. M'ha agradat molt. En podríem dir moltes coses del desig, però aquesta manera que té de fer-nos tornar bojos per a res... per a res? ANDA YA!! Sí home sí, per a res, ja ho diu en Pedro, que quan tens allò que volies ja no tens ganes de res i... No, de res no, de CASI res... i aquest CASI té tela, o no? Bé se n'ha de treure alguna cosa de veure realitzats els teus desitjos coi, que no passa gaire sovint i... Ja, i després què, quina gràcia, et passes tants segles esperant que t'hi acostumes i llavors no saps què fer, és com si t'haguessis jubilat, i ara què faig, on vaig, què vull, qui sóc... uix, uix, uix...
ResponEliminaEL DESIG ÉS AIXÍ, com em sembla recordar d'alguna altra cançó, FA TOT SOL EL MEU CAMÍ. És simple, és foll, es irreverent, és voluble, és insultant de vegades. No cal donar-li gaire importància. Seguir-lo? No seguir-lo? Tampoc no trobo que tingui gaire importància decidir-ho. Forma part de la nostra vida i ens prepara tots els camins. I nosaltres n'escollim un. De vegades, dos. I si som molt afortunats tres, o quatre o cinc... Que guai!!!
Heu llegit un conte que es diu Els fills del bufador de vidre? També parla del desig. És un conte per a nens, no és una cosa gaire profunda jeje, d'una tal Maria Gripe em sembla. És molt bonic com relaciona el desig amb la il·lusió. De vegades, obtenir allò que un desitja pot fer perdre la il·lusió i la capacitat de desitjar... i ja ens ha fotut!!
... i és que el desig ÉS AIXÍ... qui l'entengui que el compri, hehehe...
"Alma mía" ja la coneixia. L'havia sentit de petita, a la meva mare li agraden molt aquestes cançons i em sembla que tot cosint la cantava. Si no, no sé d'on l'he treta!
"No sé que pasaria, si encontrara un alma como la mía..."
Més val que no, que no la trobi, perquè... i el desig? Ostres, què en faríem, del desig, si arribéssim de cop i volta a Itaca?
Mercè
Jo no crec que el desig ens torni bojos per a no res. Una altra cosa és que allò pel qual hem embogit acabi essent o no com ens havíem pensat. Segurament quan hi ha decepció en tenir allò que havíem desitjat, pensem que no calia tant de desig. Però no sempre tenir allò que volíem ens condueix a la decepció. Hi ha vegades que és tal com ho imaginàvem i aleshores som la mar de feliços, encara que sigui una estoneta. I aquesta estoneta ja val la pena!
ResponEliminaMercè, que bé ho dius: el desig és foll...
Mercè, que malament que ho dius: sí és important decidir si se segueix o no el desig. Una altra cosa és que sigui important o no si ens equivoquem. Potser l’error no és tan important com a vegades ens sembla.
Apa! Semblo profe, aquí pontificant sobre el que has dit be i el que has dit malament! (jajajajaja)
No recordo el conte de Maria Gripe, però és cert que no hem de perdre mai la il•lusió encara que obtinguem el que desitgem. Quan tenim allò que desitgem, si es dóna el cas, hem de mantenir la il•lusió de viure amb intensitat allò que hem aconseguit, o desitjar una altra cosa... que no s’aturi el desig!
Precisament en el llibre sobre el qual escrivia fa uns dies, Monsó també parla del desig: “No hi ha res més espantós que l’absència de desig, res més negre que no desitjar allò que tens. És el tedi. Un túnel sense fi pel qual ni tan sols avances perquè no hi ha objectius ni sortida ni ganes de sortir-ne”
Per cert, arribar a Ítaca?? Això mai!